DENTISTA

Tenir animals no és fàcil i tenir-los ben cuidats, sans, amb el pèl fi i net, ben educats, vacunats, desparasitats i microxipats, és difícil. I car. I quan a tot això i sumem un animal ja de per si delicat, la cosa es complica molt.

Fa més d’un any que amb la Llima l’anem ballant: que si mocs, que si pus, que si ara no menja, que si radiografies, anal.lisi, endoscòpies, ecografies, antibiòtics........ en fi, una pasta.

La setmana passada li varen fer el que encara no li havien fet: va anar al dentista, millor dit, el dentista va venir a casa. Tot va començar amb un altre episodi agut de secrecions nasals purulentes i nauseabundes , la galta se li va posar com una pilota de futbol i va estar molt i molt al límit. Sort que els rucs són molt valents i aguanten moltíssim.

La qüestió es que té un queixal de més i li fa una infecció crònica al maxil·lar (creiem).La dentita els hi va llimar i amb els veterinaris vàrem introduir un tub per sota de l’ull per buidar els sinus i totes les cavitats cranials de pus, ( amb una black and decker i una broca de 8mm, impresionant)

Cada dia li faig passar suero i la cosa sembla que evoluciona però molt lentament. A més d’ una altre tanda d’antibiòtics i la neteja tres cops al dia amb suero, l’haig de cuidar com un pollet perquè no menja. Li preparo farina d’ordi i la vetllo de dia i de nit.

Tot això sumat al mig metro de neu que va caure, els abeuradors glaçats, les tones de fang, el gel i el fred fa que ja n’estigui una mica tip. Però, que no faria jo per una burra...