Ara que les temperatures han baixat una mica he tornat a sortir a córrer amb la Traca, i he estat reflexionant sobre el canicross.
Amb aquest esport em vaig introduir en el mon de les curses i a ser competitiu, vaig viure moments molt intensos i vaig conèixer molta gent, però tot això va ser amb la Delta, un gos molt especial, va ser ella qui em va ensenyar a fer canicross a mi i no a l'inrevés.
Ara, mirat amb perspectiva, i amb un altre gos,ho veig tot molt diferent:
Perquè haig de córrer amb el gos lligat a la cintura si sempre va deslligat?, quant surto a córrer, a casa, i fins i tot pel carrer, la Traca va sempre lliure.
Perquè les distàncies a les curses de canicross són tan curtes?, amb la Traca he sortit 15, 20, 30km sense cap problema, ella ha après a córrer davant meu a uns quants metres i a optimitzar el ritme.
Perquè aquest esport està considerat una modalitat del músching?, francament, no hi veig relació.Tindria sentit si es practiques amb gossos de tir o nòrdics que tenen l'instint de traccionar, però la majoria de gent van amb gossos "normals" i la línia de tir va sempre fluixa, per tant el gos es limita a anar al davant i córrer al nostre ritme. També he vist però, molts gossos corrent al costat i al darrera.
Perquè la majoria de curses de canicross son tan lluny? a Tarragona, LLeida...
Per tot això i més coses he decidit que fins aquí he arribat. S'ha acabat el canicross. Potser participaré en algun puntualment però crec que no hi tornaré. Enrera deixo moltes curses i també més d'un podi però ara mateix em sento una mica estúpid corrent lligat a la Traca.
Aquest escrit no pretén ser una crítica al canicross ni vull ofendre ningú, considero que es un esport molt bonic i que combina moltes coses malgrat no acabi de arrencar a Catalunya.
Jo, ara mateix, practico un altre "canicross": si la temperatura ho permet, surto a córrer quasi bé cada dia, per muntanya, i la Traca ve sempre amb mi. Veu aigua dels basals i corre amb ganes a davant meu i és feliç, i jo també...
15 comentaris:
La verdad es que me encantaria hacer canicross, pero mis horarios de trabajo y situacion me dicen que ahora mejor no debo tener perro.
Espero que si cambia la situacion, pueda ir a una perrera, coger uno y correr con el tanto en entrenos como en ese tipo de carreras de vez en cuando.
1 saludo
Bueno, unos llegan y otros se van...
salut.
Una gran reflexio i lo important es passar-ho be.
aaaaaaaixò mateix, Oriol
Diguem nostàlgic però ja et trobava a faltar. Ja també t'entenc i penso el mateix que tu. Tot bé? Preparant ja cavalls del vent?
si Enric, i a la Mm t'acompanyaré fins a Aiguafreda, ep! si no tens inconvenient...
bones!! som en Kiko, de Valldemossa (Mallorca). hem sap molt de greu això que dius, però ho puc entendre, i fins i tot compartir el que dius, com dius "unos van, otros vienen" i doncs jo vinc, a aterrat al canicross fa cosa de mig any, i estic lluitant per donar-ho a coneixer a l'Illa, i poc a poc va tinguent repercusió.
Esper que això sigui una cosa passatjera i d'aquí a no res te torni a veure corre als canicross.
i com diu el teu company, facis el que facis disfruta i molta sort a Cavalls del Vent!!!
Pd. tens un blog molt xulo!!
el meu http://adavall.blogspot.com/
fins aviat. salut.
Aquesta no me l'esperava! Jo no m'hi acabo de posar mai...
bé nano, bé, el què compte és disfrutar. En podriem dir empaitacans, pillaperros, o el què sigui d'aquest esport nou que dius que fas amb la traca, segur que hi deu haver alguna paraula anglesa que el faria més in i tot. Però penso que té moltíssim més mèrit que el canicros sense desmereixer res ni ningú, doncs un gos lligat és més fàcil de fer-lo creure però el què fas tu amb la traca, passant pel costat d'altres gosos, pel mig de ramats i per on sigui, i ella allà on diguis tu fent el què li diguis, només ho he vist d'en joan marc i el nax, diria que sou gairebé únics.
Segur que els gossos han d'anar més bé deslligats. Quina sort té la Traca!!
Alguna vegada he intentat que el Mistu (gat) m'acompanyés a córrer però no ho he aconseguit jajajja
A reveure
Bueno David, para mi es una mala noticia, pero lo entiendo.
Yo casi nunca voy ni con Baloo ni con Nana atados entrenando, quizás algún tramo corto, 1km o así con Baloo, que es el más enérgico, y los primeros metros tengo que controlarlo, pero en todo momento veo que disfrutan corriendo tanto atados como desatados, también te digo que yo tengo dos histericos como compañeros de rutas, y les da lo mismo una cosa que otra, lo importante para ellos es estar conmigo.
Bueno, por lo menos espero verte en nuestra prueba, ahora que estoy bien de forma, quiero intentar seguirte el primer kilómetro :o)
KIKO:a mi també m'hagés fet gràcia fomentar el canicross aqui a la comarca d'osona i vaig estar apunt d'organitzar una cursa i tot, al final però, em vaig quedar sol. No passa res les coses van i vénen i s'han d'encarar tal com van.Em sembla molt bé això que fas a Mallorca.
ànims i endavant.
BITXO: tot es provar-ho, no se sap mai a lo millor es l'esport de la teva vida...
MIA:runnigdog, correcan, canirun, empaitallops, correambelputugos...
MARIONA: de fet, un gos lligat o deslligat pot ser feliç igual però jo, ara, ho sento així.
jo ho vaig provar amb l'hàmster del meu fill però la cosa no acabava de funcionar, ja jajaja...
KIKE:la questió no només es portar el gos lligat o deslligat, hi han altres factors però bé,si algun dia torno que no dic que no,serà a Badalona, ara dic això però com que sóc un baliga-balaga no se sap mai.
Gràcies a tots pels comentaris.
David, recorda que la idea al canicross es que el gos tibi de ti, no que vagi pasejant, i per això ha d'anar lligat. Sortir amb el gos deslligat serveix per posar-vos tots dos en forma, però no es entrenar canicross. Segons el tipus de cursa el gos pot tibar tota la estona (segons el gos també) o a moments, no es el mateix una cursa plana de 3km que una de 12km amb trams tècnics de montanya.
Els mushers tenen o bé alaskanos o bé nórdics, perque busquen el gossos més adequats per la pràctica del mushing i els entrenen adequadament - no tenen altre perque si no no avançarian amb el carro. Lo bo del canicross es que gairabé qualsevol gos serveix, ja que només cal que vagi a la par amb el corredor humà, i això ha ajudat a que es popularitzi més, però potser va en contra de la seva tecnificació, ja que molts fem el que podem amb el gos de casa i en general els organitzadors no es posen massa durs a les curses. Al canicross, el que s'ho pren més seriosament (o potser hauria de dir més "profesionalment"), i s'ho pot permetre, es busca un gos adequat i el entrena adequadament - que no vol dir que no s'ho passi bé a les curses.
Entenc que tinguis dubtes, jo també en tinc de vegades... en el meu cas, si el meu gos no tiba el suficient (com saps, el meu gos per la seva mida no pot tibar massa de mi) quin sentit té que fem canicross? Però en cursa ell posa tota les seves ganes, com jo; de vegades, ell ha de baixar al meu ritme, i d'altres jo al seu; i encara que no tinguem cap possibilitat de fer podi, ho intentem fer lo millor possible i ens ho pasem molt bé tots dos, crec que això es el que compte quan es fa un esport a nivell popular, sigui canicross o curses de muntanya o triatló o el que sigui.
Bé, espero veure't aviat a més d'una cursa. Salut.
Andres, esperava el teu comentari, je je.
No, si en el fons dius el mateix que jo. Una cosa es el múching i l'altre el canicross tal i com el practiquem i entenem nosaltres.
I per sobre de tot, sempre, a disfrutar...
Fins aviat.
uuuuuuuuuiiiiiii andrés, has vist el climbindog????? perdona la meva ignorància i atreviment però segur que això no forma part del mushing, o si??? i segur que estarem d'acord que en alguns casos qui haurien de lligar o hauria d'anar lligat hauria de ser l'amo, je,je,je
Publica un comentari a l'entrada