No volia anar-hi, però al final, al veure que anava quart a la lliga catalana de curses de muntanya, em va fer decidir. Sóc i seré un corredor mediocre però això no treu que alguna vegada tingui algun premi, i això és el que va passar, vaig quedar setè a la general i primer de veterans i amb molt bones sensacions. L’anècdota va ser que per un error de l’organització el premi se’l va endur un altre i a mi, al anar a reclamar una vegada acabada l’entrega de premis, en van donar la raó i em van demanar disculpes: vols una llonganissa? Em van dir, i tant... i amb això va quedar tancat el tema.
Bé, tant se val, algú va marxar cap a casa amb una copa que no li pertanyia, però francament, m’estimo més una bona llonganissa, je je...
La cursa, de pocs km, va ser molt ràpida, em vaig trobar fort i vaig córrer bé, i encara vaig acabar, com la setmana passada, amb la sensació de que no ho havia donat tot. Amb tot, ara em situo al tercer lloc a la classificació de la lliga.
Sembla que tots els entrenaments d’aquest estiu van donant fruit, totes les pujades al Matagalls, a Tagamanent, al Puigsacalm a la creu de Gurb a la Miranda, a Sant Marçal, tots els km i tots els litres de suor escampats per aquests mons de Déu, per fi serveixen per alguna cosa.
La setmana que bé espero trobar-me encara millor per arribar a Bagà amb el cap ben alt i no gaire trinxat.... a la cavalls del vent.
2 comentaris:
Felicitats David i ens veiem a Bagà.
Felicitats campió. Lo de mediocre tens raó, però no per lo de corredor sinó per vendre't per una llonganissa i oblidar el secret del iogurt amb mel ;-))
Publica un comentari a l'entrada