Bé, m’he descomptat, tan és.
La qüestió era posar-me les piles i ja ho he fet, ja estic en marxa. Potser hi he pujat unes 25 vegades però he fet molts més kilòmetres. Aquestes 4 últimes setmanes han estat de prova i malgrat no estar sencer del tot puc encarar el futur amb més optimisme. Sortides de 3-4 hores, d’aquelles de tornar a casa tou i baldat i sortides diàries de 1h o més, en total quasi 300km i amb ganes de més, però sense anar gas a fons.
Intentaré el pròxim dia 20 la marató de muntanya de la vall del Congost per tercer any, i dic intentaré per que veig molt difícil baixar de les 6hores com vaig fer l'any passat, però per provar...
I al Maig cap a la Tranvulcania, si no em trenco pel camí ja serà molt. La veritat es que no sé com ho fan altres corredors però jo ho trobo molt dur. Aquestes distàncies , amb tot l’entrenament associat, lesions, feina.... bufff!... però, com gaudim al mateix temps. Desprès d’això, ja veurem, potser acabo la temporada. Temporada?, quina temporada... potser m’he fet vell?
Va, tira!, gamarús...
3 comentaris:
Si et podem seguir a la marató de la vall del congost ja vindrem amb tu, amb el meu germà la volem fer d'entrenament per Matxos. Avui ha tocat fer una Miranda pensant amb tu i totes les que has fet.
Tinc en Mia al costat però sense tocar-nos i m'ha dit que havies dit que diumenge en Beni fliparia.... Vosaltres si que flipareu d'aquí a 15 dies i amb totes les ultres que voleu fer je je je... Per cert, la Miranda no és patrimoni teu. També és meva..... Una abraçada.
Enric, el que no us podré seguir seré jo... faré el mateix els últims km als Matxos, us acompanyaré.
Si que va flipar , si, je je je.
A tu et vull veure a la línea de sortida ,xaval.
petons, (sense llengua)
per cert, tinc la Traca apunt, apunt...
Publica un comentari a l'entrada