Cursa de Sant Galderic, Tavèrnoles.
10'5km, 555+-
50m. 20s.
web , classificacions
Es una sort i un privilegi poder córrer amb el teu fill ;avui em fet una cursa bastant bona, ens em ajudat l’un a l’altre i tot a anat molt bé.
No he sentit mai a queixar-se en Genís per l’entrenament que fa durant la setmana, ni a dir que està cansat , que no pot més o que li fa mal quelcom. Es un corredor infatigable, sempre ho dóna tot i a més o disfruta. Em deixa acollonit.
D’aquí a quatre dies em fotarà unes pallisses...
10 comentaris:
Uns cracks. Ha de ser una passada poder fer una cursa amb el teu fill, preparat perquè la teva hegemonia té els dies comptats, David ho sento però tan tu com jo ens passarà per sobre. Corres la Puigsacalm?
Fas més cara de cansat tu que en Genís!
Una abraçada des d'Irlanda!!
Si tio... per sobre.
Ahir vaig anar a marcar-la,només 24km, i vaig quedar fet merda de posar cintes... No, quest any no correré, el dia 6 vaig a la marató del Montseny i llavors a descansar.
Hola Adela, ja ho veus, tens un germà barreja de masai, gos llebrer ,de la tribu dels hombre-fideo, jejeje...
Això que expliques és molt motivador. Enhorabona per en Genís. I també pel seu pare. I també la seva mare.
(...i potser també el barber, quan hi passis (i aleshores seràs més aero/hidrodinàmic, jajaja, és conya)
Aquest any no coincidim enlloc :(
ja m'he passat el tallagespes-retallabardisses, je je je.
Aqust 50 i la paraulà "veterà" al pit mola, no? ja ja ja.
Volím anar a les 24h pista però al final ho em desestimat, de la manera que som, segur que ho trenquem tot...
fins aviat Luigi
Osti, qué guai. A veure si ho fem nosaltres així de bé i la Ivet ens fa de llebre a les curses.
La por que tinc és que de condicionar-la de tan petita, passi de córrer i es faci bakaluta, o xoni. Aissss!!!!
Ja m'explicareu com es fa. :)
A anat així... i si surt xoni doncs que hi farem, donar-li suport, no?
No et pensis, també li agrada el tunning, jajajaja...
Si surt xoni m'agafa un cobriment, ja t'ho dic. Serà per escoltar tants cops durant l'embaras la cançó aquella dels Catarres.
Però si, li haurem de donar suport, ves...
...a la foto no veig que treguis gaire pit. Tot un orgull, ha de ser. Enhorabona!!!
Gràcies Sebas, i més venint d'un profesional com tú.
Segueixo els teus entrenaments i flipo. Jo només veig o pols o fang, pujades, pedres...l'excusa per treure els gossos a passejar, ja ja ja
Publica un comentari a l'entrada