Feia temps que no passava per aquí, quan no hi ha res a dir...doncs no hi ha res a dir, i per posar una cançó ,una foto maca o dir qualsevol bajanada, més val estar-se calladet, però va!, faré un esforç.

La mort de la Llima em va deixar molt tocat, tan d’esforç i il·lusió es van esvair amb un sol dia i em vaig quedar sense saber ben bé cap a on anar. Què fem?, pleguem ja d’aquest tema?, em dedico als cavalls?, als gossos, als cargols?...

Tinc gravada la imatge del camió que la va venir a recollir, com la va agafar amb una cadena per una pota i amb la grua la va alçar uns metres per posar-la a la caixa, el seu cos penjava cap per vall, i la pluja que queia ens va deixar xops als dos. Va ser molt trist.

Tots necessitem un motoret que faci rutllar les nostres vides, un projecte, un objectiu, un somni, una il·lusió, durant molts anys els rucs ho van ser per a mi i m’hi vaig dedicar en cos i ànima, les nostres burres eren els nostres fills també, però ara tot això s’ha acabat, de fet, el burro català sempre a sigut una causa perduda i ara més que mai.

Ara mateix, centraria tota la meva energia al córrer, però això tampoc ho puc fer, quan passo de certa intensitat el meu cos fa un pet i no dono per més, em lesiono, em faig mal i haig de plegar. Acabo sempre la temporada abans d’hora i em costa molt remuntar.

Des de la marató del Montseny , fa dos mesos, que gairebé no he sortit a córrer, diversos problemes físics m’ho impedeixen, però ara no em posaré a plorar, primera que no serveix de res i segona que aquí i vull explicar les vivències més vives perquè no se’m oblidin mai més i no les misèries personals.

Amb tot plegat estic una mica desmotivat, de fet, cada any per aquesta època em passa el mateix, deu ser el temps, el fred, la boira, la foscor, el Nadal o tot plegat.

Bé, hi ha una cosa que si que em fa verdadera il·lusió, molta, una cosa que tot i faltar més de mig any encara hi penso cada dia i dono voltes i més voltes i ho estic disfrutant molt abans de que comenci. La pre-inscripció ja està feta, poca broma  que això és seriós..., juas, juas, a veure si em poso les piles que em convé.

De moment aniré a pujar a Bellmunt que allà no hi ha mai boira, a veure si veig la llum, pel que fa a tota la resta, ho anirem trampejant com bonament puguem.

Fins aviat.