PROPER OBJECTIU

Falta un mes, i crec que ja puc començar a pensar-hi en serio. Com més es va acostant el dia més ganes en tinc i d’il·lusió no me’n falta, però amb ganes i il·lusió no n’hi ha prou,  també s’ha d’entrenar... i molt.

La setmana passada la vaig acabar amb 107kilòmetres a les cames i 5500metres de desnivell positiu, no sé si es molt o poc però el diumenge a la tarda no podia amb la meva ànima, em sentia cansat i amb son a totes hores, em sembla que em vaig passar.

Però avui ja em sento relativament recuperat i amb ganes de més. Aquesta pròxima setmana i la que ve, encara seran més dures i amb més kilòmetres. Espero no fotre un pet, perquè per fer 185km en cursa s’ha d’entrenar d’alguna manera, no?.

Això és el que m’espera: 185km. Aquesta vegada m’he passat... Jo no he fet mai aquesta distància, ni tan sols sé, si seré capaç d’acabar, però si no ho  provo no ho sabré mai.

Tota una volta a una illa, camí de cavalls, Menorca. 185km.

Cada vegada busco un tipus de cursa diferent, l’any passat va ser als Monegros o la Transvulcania, i em va anar prou bé i en fa dos, a cavalls del vent ,la costa Brava xtrem o al Trail de l’Emmona i aquesta vegada he volgut donar una  volta de rosca  més.

Per altra banda, el fet de que sigui una primera edició encara en motiva més, els Monegros o l’Emmona ho van ser i em va agradar. En una primera edició no hi han referències, ningú sap els temps aproximats, ningú sap com anirà, inclús l’organització té els seus dubtes. No hi ha guanyadors d’altres edicions, no hi ha profesionals, tot és incertesa i interrogants. Veurem com anirà.

De moment segueixo entrenant com un cabró i amb l’objectiu d’una gran aventura per davant. Farem el que podrem.