PROJECTES

Esportivament parlant, ara mateix, no sé que em passa ni sé on em trobo, després de les 24 hores vaig quedar molt tocat, em va costar moltíssim recuperar fins al punt de pensar que mai més tornaria a ser el mateix, em trobava el cos adolorit i l’esquelet rígid com un pal.

 Vaig pensar que el dia d'any nou era un bon dia per tornar a començar amb els entrenaments, amb la perspectiva de tenir tot un any per endavant ple de projectes i ilusions.

 El dia 1 de Gener vaig intentar sortir a córrer,( i dic intentar perquè els moviments  que feia no se si se'n podria dir córrer) i al cap de deu minuts vaig tornar cap a casa caminant i amb el cap cot, mig coix i amb dolors per tota la carcanada. Havia descansat quinze dies, quinze dies de només menjar i dormir, de llargues migdiades i àpats abundants, de no fer res vaja, però no n'hi va haver prou. Perquè  el cos necessita el seu temps, necessita assimilar el que la ment ja fa dies que ha processat i arxivat a la memòria. No volgem córrer ara, en el sentit figurat, i anar més depresa del que l’organisme pot assumir.  Amb tot plegat doncs, em trobo una mica estancat, tinc la sensació de que el temps s’ha aturat i no avanço ni endavant ni endarrere. Les molèsties mentre corro no m’abandonen i no trobo el ritme, vaig rígid, encarcarat i em canso com un burro, però no em queixo, és el que hi ha.

També he hagut d'escoltar comentaris del meu voltant com ara: …home! es que amb aquestes bestieses que fas, que vols?... En fi, deixem-ho aquí.

Però jo no m’acuquino, surto cada dia a córrer encara ni que siguin 30 minuts i faig el que puc i últimament estic notant una lleugera millora que em fa ser optimista malgrat tot. Algun dia no molt llunyà, tornaré a sentir l’aire a la cara i aquella sensació de llibertat que ens acompanya a tots els corredors.

Amb paciència,  constància,  perseverança i una mica de sort, espero aniré recuperant sensacions per afrontar aquest 2013 ple de nous i vells reptes.

Pel Maig vull tornar a Menorca, el trail camí de cavalls em va agradar i molt, ens van tractar molt bé i va ser una experiència molt potent. Aquest any repeteixo amb l’objectiu de baixar de les 30 hores, penso que encara tinc marge de millora tot i que sé que em costarà.

 per l’Agost, al ultratrail del Montblanc, una cursa mítica que espero amb il·lusió  doncs l’any passat em vaig quedar amb les ganes. Hauré d'entrenar dur per fer-ho el millor possible perquè només serà una vegada a la vida.

I al Desembre tornaré a la pista, aquests 168 kilòmetres encara es poden superar…(més burro impossible..)

A vegades però, les coses canvien i els objectius i reptes es modulen en funció de les circumstàncies, ja veurem com surt tot plegat. Ara mateix, ho escric per acabar-m’ho de creure jo mateix, perquè no ho veig gens clar.

Doncs això, que aquest es el motoret que mou la meva vida, entre d’altres, és clar, un motoret que em fa rum-rum i m’empeny a somiar i em motiva per tornar a córrer amunt i avall com un boig i em fa sentir més  viu que mai.

Va! Som-hi doncs, que la vida continua.