Vaig començar l’any no gaire bé, venia de fer
les 24 hores en pista que em van deixar fet un nyap i em va costar moltíssim
recuperar-me. Vaig tornar a començar a entrenar el dia u de Gener, i mica en
mica, amb paciència, kilòmetre a
kilòmetre vaig anar recuperant sensacions.
Les antigues lesions van ressorgir més
emprenyades que mai; la pubàlgia, els turmells...en fi, paciència. Diu
l’entrenador d’en Genís que els mals del córrer es curen corrent, je je, no hi
ha millor frase per les orelles d’un corredor lesionat i cardat de tot arreu.
Però amb un mes i mig d’entrenament, de
constància, de sortir a córrer si o si, amb vent o fred o el que sigui, ja torno a ser el que era.
Amb tot això, em presento a la línea de
sortida d’un nou repte, una marató de muntanya en la que l’objectiu és només
passar-ho bé i provar-me per veure on em trobo.
L’any passat em va passar si fa ho no fa, el
mateix. Vaig córrer sense saber ben bé com estava i la veritat es que em va
anar molt bé. Aquest any, tot i fer 20 minuts més que l’anterior em vaig trobar
fort i vaig acabar sencer. Aquesta última part: “acabar sencer” ,vol dir acabar amb dignitat, corrent amb ganes, amb
al cap ben alt i la mirada posada a l’horitzó. És molt important acabar una
marató així, almenys per a mi. Enrere queden aquelles maratons d’arribar buit,
trinxat, al límit, d’haver-ho donat tot. Amb el temps he après a disfrutar de
la cursa, de l’entorn, a regular i intentar anar de menys a més.
L’edició d’enguany va estar marcada per la
neu, no es que ni hagués molta però en algun tram dificultava bastant
l’avançar. Aquest pitjor temps (5h 28m.) l’atribueixo a això, no cal donar-hi
més voltes, i si no, al capdavall, que son 20minuts?. Res. El que de veritat
importa son les sensacions i aquestes van ser molt bones i com sempre em quedo
amb això.
Tan és així, que el dimarts ja tornava a
córrer i el dimecres i el dijous...
Com ja vaig dir, Campdevànol té una magnífica
marató, amb un recorregut dur però preciós pel Ripollès, una organització
impecable i una participació que creix cada any.
2 comentaris:
Molt be! Enhorabona per la rentrée.
Lola, gràcies nena.
Publica un comentari a l'entrada