TRAIL DEL CAMÍ RAL

Aquesta cursa li tenia ganes per varies raons; una, perquè  tenia ganes de treure’m el mal gust que em va deixar l’ultra delMontblanc, tot i que sé que vaig fer el que calia, tenia la impressió de deixar alguna cosa a mig fer. Dues, per què el trajecte del camí ral el conec força bé i excepte algun tram em resultava atractiu per la seva familiaritat. I tres, que el fet que el punt d’inici no sigui el mateix que el del final li dona un caire al trajecte amb una finalitat molt concreta, que és la de desplaçar-me fins a un altre lloc, de “viatjar” amb els meus mitjans que no són res més que les meves cames, és tracta d’arribar a Vic per mi mateix sortint d’Olot, vaja.

Aquesta colla corren molt!, tinc feinades per seguir-los però de moment no afluixo. Passem els primers 5 kilòmetres amb 20 minuts justos, el camí és molt pla i fàcil i anem frescos un bon grupet, deu o quinze corredors.

Em sento tot el meu cos en perfecte harmonia, tots els ossos, cada muscle, cada tendó, tot en sintonia amb el meu cervell, amb la meva voluntat, amb el meu ser. M’observo mentre corro, en concentro en cada moviment i em sento en plenitud, tot funciona a la perfecció, la maquinaria engreixada i els pistons a tota vela. Una passada, vaja. Quin moments aquests!

Coneix-ho el ritme i conec la distància que em de fer, i també em conec prou a mi mateix com per saber que haig d’afluixar, un ha de ser conscient de les seves limitacions i saber que si no es pot... no és pot.

El grup s’ha desfet una mica i deixo marxar els cinc o sis primers, darrere en van quatre o cinc més i jo i dos més al darrere, però el ritme segueix sent prou ràpid. Passem els 10 kilòmetres en 40 minuts, mare meva! però això què és?, anem a ritme de baixar de les tres hores en una marató? ui, ui ui...

Per sort arriba la pujada, aquí ja començo a anar millor i començo a recollir corredors. Un, dos, tres, quatre i fins a cinc corredors he passat al arribar a dalt. El camí és preciós però la veritat és que no tinc gaire temps de gaudir-ne, és el que té això de la competició i la competitivitat. Avui he decidit que ho donaré tot i correré tan com pugui, amb seny, però al màxim rendiment, un altre dia ja tornaré a voltar per aquí, a escoltar els ocellets i passejar els gossos. Tot no és pot fer.

Vaig força ben situat a la cursa, crec que dec anar dels 10 primers, i això em dóna força per seguir endavant. El camí ara careneja per sota Cabrera, fem algun tram d’asfalt i pista, algun corriol. La calor comença a apretar, i bec tan com puc.

Sortim de Cantonigròs i avall per un camí empedrat que em fa anar més a poc a poc del que voldria, haig de cuidar els meus pobres turmells que si no malament. Em tornen a passar, ostiaaa.

Quan arribo a l’avituallament em trobo els tres corredors bebent, jo carrego els bidons d’aigua i marxo cagant llets i els deixo amb el got a al mà, je je je, més ràpid que la F1.

Surten darrere meu i em venen bufant al clatell, algun em passa i jo el torno a passar, ens anem fent la goma ara tu, ara jo, i gràcies a això, el ritme es prou maco com perquè els kilòmetres passin ràpid.

Estem ja al km 35, començo a notar les cames carregades i el cansament. Ara no t’amorris tu david eh? Aquí és on surt el veritable corredor que tots portem dins, el que val, val, i el que no, a caminar...

Res de caminar!, corro amb l’esquelet encarcarat i em fan mal les cames, el de sempre vaja. Sé que em tocarà patir una miqueta però serà poc, 10 km és podem fer moooolt llargs però encara tinc una mica de gas per anar fent a bon ritme. Passo la marató (42Km) amb tres hores i quaranta minuts i el camí fins a Vic es fa molt pesat .Ara vaig sol, he deixat els que anaven amb mi enrere, menys un que em passa a tota llet i el perdo a l’horitzó.

L’arribada a Vic es fa esperar, però tot arriba, així que toca disfrutar d’aquest últim kilòmetre. Miro enrere a pocs metres de l’arribada i veig un corredor que ve molt ràpid, aquest no l’havia vist en tota la cursa, és igual, no ho disputaré pas, jo ja he fet tot el que havia de fer i no estic per apretades finals.

Entro a la plaça Major de Vic molt content i satisfet, amb un temps de 4 hores i 7 minuts, aquesta vegada me’n he sortit molt bé, he corregut amb cap, regulant quan calia i disfrutant a cada pasa.

Gràcies a tots, corredors, organització i voluntaris.

Fins aviat.

Trail del camí ral Vic-Olot         WEB   CLASSIFICACIONS

46km

1000+

9è classificat de la general, 3er veterans