DEJUNI

Ja feia molts temps que volia fer una setmana de dejuni i ara ha arribat el moment. Anys enrere n’havia fet varis, m’estava quatre, cinc, set o fins i tot mes dies sense menjar res, només bevent líquids i sucs de fruita. Era una manera d’experimentar amb mi mateix, de la mateixa manera que em prenia un àcid o pintava un quadre.

 Ara el motiu que m’ha portat a fer això potser no és el mateix, ara busco “formatejar”  el cos, re inventar-me, guarir una sèrie de lesions i molèsties que no m’abandonen, perdre una mica de pes i començar de nou amb hàbits alimentaris més saludables.

Vull deixar constància escrita de tot el que em passi en aquesta setmana, perquè escrivint-ho em serveix per reafirmar-me en el que estic fent, donar-me força i empenta i reviure-ho si cal, passats uns anys.

El  dejuni forma part del codi genètic del ser humà, sense aquesta facultat ja ens haguéssim extingit. Llops, lleons, ossos, estan dies, setmanes i fins i tot mesos sense menjar, hi ha ocells migratoris que recorren cinc-mil kilòmetres sense ingerir aliments, de fet, qualsevol animal està preparat per fer-ho i jo en sóc un més. No entraré en detalls sobre els beneficis del dejuni terapèutic, a la xarxa n’està ple de llocs on expliquen molt millor tot aquest món.

Només vull explicar el que em passi pel cap, ja que son dies molt intensos, les sensacions i els sentiments estan a flor de pell i tot el que es viu durant els dies que dura el dejuni és una experiència molt potent. I si algú em pot treure un profit doncs encara millor.

Dia 1.

M’he llevat com qualsevol altre dia però sabent que avui era un dia importat. Era un dia que el tenia triat de feia setmanes, es difícil trobar el moment per fer un dejuni, que si la feina, que si ara això ara allò..., però una vegada triat ja no hi ha marxa enrere.

Ahir vaig córrer una cursa de muntanya, l’Olla de Núria i sento les cames carregades. Les primeres passes fora del llit son doloroses, la fascitis plantar ja fa dies que em molesta i els primers cinc minuts son els pitjors

Aquests dies he estat treballant xerracant llenya, primer la tallo llavors la porto amb el remolc fins a casa, després estello els troncs més grossos i finalment l’entro al llenyer amb el carretó. Sort en tinc que m’ajuden la Fina i en Genís. Es una feina que m’agrada, m’agrada l’olor del roure recent tallat i tot i que m’hi deixo l’esquena amb satisfà veure llavors el llenyer tot ple, amb la llenya ben apilonada i endreçada apunt per cremar. Porto cinc dies fent-ho i avui he hagut de plegar abans, m’he sentit cansat i notava com m’estava deshidratant en excés.

És curiós observar totes les senyals que el cos m’envia, ara mateix no tinc gaire energia però després de descansar una miqueta em torno a sentir amb energies renovades i apunt per l’exercici físic.

Sembla estrany com el simple fet de no menjar, em transporta en un estat com d’embriaguesa, les olors, els sons, la calor...tot agafa una nova dimensió, més potent, mes viva. Qualsevol petit detall es torna transcendent i les hores passen d’una altre manera.

Per la tarda he sortit a córrer, he fet quaranta minuts suaus i la veritat es que no he trobat cap falta d’energia ni de forces, ha sigut com qualsevol altre dia malgrat la calor que feia i la suada que he fet. Jo calculo que dec veure uns quatre o cinc litres de líquid al dia, majoritàriament d’aigua.

Bé, només és el primer dia, però em sembla que porti setmanes. De moment no pateixo en absolut, tinc la ferma determinació de no menjar i no hi ha res que m’alteri. Ahir varem anar a comprar al súper i els ulls se’m en anaven veient tooota aquella quantitat de menjar, però res, jo inmutable.

He begut un tè al matí, suc de tomàquet al migdia i puré de carbassó al vespre. Pes:74’200kg

Dia 2.

Hem llevo bé, molt bé, però amb una sensació estranya, com de tristesa. De nou he estat amb la llenya altre vegada, no vull sentir-me com un malalt, que a vegades es la sensació que tens quan deixes de menjar, vull seguir fent vida normal i si cal fer exercici físic doncs el faig.

Però la veritat es que em deixa bastant baldat, més que res per la calor que fa. Abans del migdia me n’he anat  a estirar una estona a descansar i des de el llit estant, sento els ocellets de dins el niu que tinc penjat a la paret al costat de la finestra, ja fa dies que han nascut, els vaig descobrir un bon dia veient la mare fent viatges amunt i avall. Tenen el niu fet de plomes de gallina, branquillons i pel de gos, obren la seva boca groga demanant menjar mentre xisclen. La vida segueix el seu curs i aquest petit detall em fa feliç, em reconforta saber que tot flueix i res no s’atura.

Per la tarda s’ha posat ha ploure després de més de cinc setmanes de no fer-ho, ha sigut el millor regal que m’haguessin pogut fer, ha sigut una experiència gairebé mística, m’he quedat assegut  al porxo mirant com queia la pluja, els arbres semblaven celebrar-ho també i els cargols feien festa major. Tot plegat molt bonic, una pluja que convenia de veritat i  que m’ha deixat com nou.

M’imagino tot l’enrenou que hi deu haver a dins el meu organisme, les cèl·lules, les hormones, el fetge, el pàncreas...tots anant de cul pel desgavell que els hi he provocat però em reconforta saber que tot es posarà al seu lloc, d’una manera o una altre, jo només haig de controlar la ment i fluir.

 Un tè al matí, un suc de pastanaga i poma al migdia i carbassó al vespre. Pes:73’600

Dia 3.

Avui la cosa ja va de debò, la sensació de gana va desapareixent i em sento molt animat. Em llevo fantàstic, he descansat molt bé i em sento lleuger, tan es així que surto a córrer una estoneta. Quaranta minuts suaus i que se’m posen de meravella, el terra es ple de bassals i l’aire es net i pur. Tinc unes sensacions salvatges, corrent pel mig del bosc sense samarreta i amb un estat... alterat de la consciència jo diria...

Torno al pilot de llenya. Xerrac amunt i avall, troncs, estelles...m’encanta!, però em deixa altra vegada fet mistos, deshidratat, i penso que potser m’ho haig d’agafar mes tranquil·lament.

Però per la tarda surto amb l’Enric a fer un vol amb bici, vaig una mica acollonit perquè no se com em respondrà el cos. M’he preparat aigua i suc de llimona i surto pensant que no vull forçar gens ni mica. Però al final ens surten cinquanta kilòmetres amb  dues hores i poc, pujant a Viladrau per Taradell i tornant per Sant Julià. Boníssimes sensacions a cavall de la bici, em noto que tinc energia tot i anar molt alt de pulsacions tota l’estona. Arribant a casa em noto deshidratat altre vegada i amb poc més de dues hores em bec tres litres d’aigua, fins que torno a pixar transparent.

Un tè verd, un suc de poma i pastanaga i infusió de maria Lluïsa al vespre. Pes: 73kg

Dia 4.

Avui si que definitivament estic immers en el meu món, el mon del que no menja, molt limitat. Però tinc una ferma convicció i res no em farà canviar els meus plans.

Es l’aniversari de la Fina i anem a la platja, unes nedades a mar obert i l’airet de la costa se’m posen d’allò més bé. Després anem  a dinar i demano un suc de taronja però la cambrera em diu que no en tenen, és igual, cap problema, una aigua i anar veient com la família es posa les botes menjant peix i marisc... Res , jo a lo meu. Em sap greu per ella, perquè havia de ser una celebració especial, però jo sé que m’entén i tots col·laboren.

Al vespre més celebracions i pastís, cava i tot això. Em ratllo una mica, la veritat, estic cansat de veure com mengen els altres, no perquè tingui gana, perquè això ja ho tinc superat però em sento una mica fora d’òrbita.

Infusió i a descansar. Porto una bona assoleiada del matí i estic tou, però en general ho porto bé, hi ha moments que sembla que perdi l’energia però d’altres em sento lleuger i ple de força.

Un tè verd al matí, un suc de meló amb llimona per la tarda i una infusió. Pes: 72’300 kg

Dia 5.

Em llevo amb mal de cap i una mica marejat. Em peso i flipo amb el que veig: 69’800kg. He baixat quasi be cinc kg. amb cinc dies, jo crec que es falta de líquid perquè tot el dia estic bevent i només tinc que set. Per primera vegada em vénen dubtes sobre el que estic fent, em noto molt baix d’energia i molt cansat, amb tot estic de bon humor i animat.

Anem a fer una excursioneta amb la Fina i l’Adela i tot caminant aquesta sensació de cansament em passa, fa molta calor i després de tres hores arribo a casa de nou deshidratat i una mica cansat, així que migdiada al canto. Tenia la intenció d’estar set dies però a partir d’avui la cosa se’m està fent llarga. Això és com un ultra; cal agafar paciència i deixar passar els mals moments, llavors, en acabar,  la satisfacció es enorme.

Però tinc ganes de tornar a la normalitat, estic massa sensible en tots els aspectes i em sento molt vulnerable. De gana no en tinc, les tendinitis i la fascitis han millorat considerablement i a vegades tinc la sensació de que ja no tornaré a menjar mai més. No tinc ganes de fer res, ni de sortir a córrer ni de res, remeno una mica a l’hort però quan veig aquells tomàquets tan macos i aquells pebrots que ja estan al punt, em ve mala llet.

Torna a ploure i això em revitalitza, gaudeixo de la pluja i d’aquest estiu tan especial, però cap al vespre em torna a canviar el humor i ho veig tot molt negre.

Un tè verd al matí, un gazpatxo amb cayena al migdia, per la tarda suc de meló amb llimona i al vespre carbassó. Avui he “menjat” més del normal, a mitja tarda-vespre m’ha vingut un baixón considerable i ja ho volia engegar tot a la merda, en un atac de misèria m’he menjat unes anous. Em sembla que m’he equivocat al escollir l’època de l’any per fer això, fa massa calor i em deshidrato molt fàcilment.

Pes 68’800kg

Dia 6.

Avui ho veig tot diferent, molt millor, tot i així em sento dèbil i he passat fred al llit, també he suat com una truja. Decideixo posar punt i final al dejuni a l’hora de dinar amb una mica d’arròs integral i una poma. No ha sigut un fracàs però ahir vaig relliscar una mica, potser hauria de fer un dia més però tan se val, no es tracta de patir, gens ni mica i m’ho agafo com una experiència més que m’ha ofert la vida.

Bon profit.