ULTRA CATLLARÀS

Sis del matí, La Poble de l’Illet, vinga va que ja hi tornem a ser, 57 kilòmetres i 4000 positiu per davant. Avui pinten bastos perquè la cosa va de molta calor, així que paciència i a beure molt. Però la veritat és que al cap de poc de sortir ja estic amarat  com si sortís de la piscina, la suor em regalima per tot arreu i no ho acabo d’entendre d’on surt tota aquesta aigua, de dins meu?

Em sento pesat, de fet, estic cansat d’entrenar tota la setmana i avui només em faltava aquesta calor. Em costa pujar, de baixar millor ni parlar-ne...odio aquestes baixades, em doblo els turmells i ensopego amb totes les pedres, que hi farem, no tinc remei.

Però avui l’únic que vull,  és acumular hores d’entrenament, no m’interessa massa la cursa i em proposo fer una bona tirada i simplement acabar. Però no serà fàcil, avui fot una calor insuportable i l’organisme no ho pot assimilar, al menys el meu. Bec tot el que puc, porto dos litres al camel Bak i mig al bidó,  total, dos litres que no em duren res. A cada avituallament  arribo sec i bec tot el que puc però el meu cos no ho assimila. Entre l’esforç que estic fent, digerir el que menjo i processar tota aquella aigua entro en un cercle viciós i cada vegada estic més deshidratat, perquè no paro de suar.

Al kilòmetre vint  ja vull plegar, no em trobo bé i s’està convertint en un suplici, però res, ni parlar-ne David. N’he acabat moltes de curses “per collons” i aquesta en serà una més, així que poso el mode supervivència en “On” i apa, a aguantar.

Al kilòmetre trenta m’espera la Fina amb el seu super avituallament però no està el horno pa bollos i marxo d’allà tant ràpid com puc, perquè tinc tentacions de quedar-me amb ella ja que no estic disfrutant, però no passa res, acabaré, com sigui. Cap problema.

Pujant a Sobrepuny tinc una petita revifalla i em sento millor, però em dura poc, pujar mil metres es fa molt i molt llarg i feixuc i un cop a dalt em queda una baixada que per mi, encara és pitjor.

Vaig pensant que no caldria fer tot això però ho vull fer igualment, vull acabar, el córrer ja les té aquestes coses i s’ha d’estar a les dures i a les madures. Ara portava una bona ratxa, i les darreres curses totes m’havien anat  molt bé, acabant amb força i amb bon resultat o si més no, satisfet.

En un dels últims avituallaments m’assento en una cadira i em quedo mirant com arriben els corredors, mengen i sobretot beuen i marxen, tots van bastant tocats i es que la calor està fent estralls. Em quedo uns deu minuts allà fins que veig arribar en Felip i amb ell acabo la cursa com ja vam fer a Ulldeter. Caminant, sense energia i amb el metabolisme alterat, però ara ja està fet. Moltes gràcies tio. 10h 28m de caloret...

Cursa per repetir en una altra ocasió, amb una climatologia més amable per poder  gaudir de tots els seus racons, però això serà....d’aquí uns anys. Ara toca córrer pla i moltes hores, deixo la muntanya i em centro amb el que vindrà, Spartatlhon, que vinc!!!

...i tota aquesta merda vaig recollir dels corredors del meu davant, jo no sé en que s'està convertint això de les curses de muntanya...