100KM

Marató de Caldes  "córre pels que no poden"

Aquestes ultimes setmanes no he pogut entrenar com voldria, primer va ser un petit trencament a l’abductor que em va fer parar gairebé quinze dies i després, una contractura al coll que m’ha deixat mirant a Pamplona tota la setmana. Entre mig vaig fer una marató, és veritat, la única tirada llarga que hauré fet. Amb aquest panorama, anar a córrer un campionat del mon no sé si és el millor, però si alguna cosa he après amb tots aquests any de córrer és que no saps mai el que el cos et pot oferir. A vegades, entrenar més, no és sinònim de millors resultats i a vegades convé descansar .

Malgrat tot, em sento en un bon moment, sé que estic vivint de renda però, dels entrenaments des de la primavera fins a finals d’estiu, i de tot el volum que vaig fer per preparar l’Spartathlon, però la veritat, no sé com anirà.

100 kilòmetres és una distància prou llarga com per rebentar en algun moment, sobretot a partir del km 70-80, tot dependrà del ritme, del dia que tingui, de la metereologia...de la sort...en baixar de 9 hores estaria més que content. Ja sé que es molt agosarat fer prediccions, i no m’agrada, però aquesta vegada ho faré, va.

Quan em vaig inscriure a aquesta cursa ho vaig fer pensant en tenir un objectiu en cas de que la Spartathlon no m’anés bé, seria l’excusa per treure’m l’espina, però mira, com són les coses, tot va anar rodat, així que aquí hi vaig una mica de més a més.

En un principi estava apuntat a la cursa open, però aquest any al estar federat, i al ser un campionat del món, entro a córrer per España. Bé, els que em coneixeu ja sabeu que jo no tinc ni pàtria, ni Déu, ni amo, ni bandera, o sigui que m’és igual córrer per la roja, la amarilla o per la negra. Jo córro per mi.

I al final, sigui com sigui, el que serà serà i si més no, un bon entrenament de cara a les 24 hores pista de can Dragó d’aquí tres setmanes. Aquesta prova li tinc un carinyu especial. Córrer durant 24 hores donant voltes a una pista d’atletisme, intentant fer el major numero de kilòmetres possibles em sembla apassionant, ves quina vajanada, però mira, jo ho visc així. Aquest any intentaré els 200km, i aquest és l’objectiu per tancar l’any,  però en qualsevol cas, el que faré es disfrutar del córrer, en qualsevol distància i terreny.

Som-hi!