100KM solidaris Caldes de Montbui "Corre pels que no poden"

Sempre que sé d’alguna cursa solidària miro d’apuntar-m’hi, llavors, si puc anar-hi o no ja ho decidiré més endavant, almenys sé, que la meva inscripció no son diners llençats. Feia tres anys que m’apuntava a aquesta cursa i al final no hi podia anar, però aquest any si.

100 kilòmetres, en aquest moment em semblava massa, així que decideixo apuntar-me a la marató.

Porto des de el dilluns entrenant dur, així que l’únic que vull fer és una bona tirada a ritme per tancar la setmana. Però ja se sap...una vegada posats, amb un dorsal... les sensacions son boníssimes, cap molèstia, corro amb moltes ganes i disfrutant al màxim, això s’ha d’aprofitar.

Em poso a 4:15 i vaig marcant tots els parcials a cada volta que fa 2’5 km. Em sento fort, tot i que una marató és una marató i no es pot subestimar mai.

Passo la mitja amb 1h 30m, el circuit fa una lleugera baixada al principi per pujar la part final i la veritat es que es nota, revolts, pedres, arrels... res del altre mon, però que em fan estar atent, no és el mateix que córrer per asfalt...

Cap al kilòmetre 30 em ve la primera davallada però res important, porto 2h 11m i el ritme baixa una mica, sobretot a la pujada. No vull semblar pedant si dic que aquesta marató se’m va fer curta i tot, perquè quan me’n adono només em queden dues voltes, o sigui, 5 km que els faig a tota castanya i exultant, sobretot després de que algú em digui que vaig primer.

Amb els corredors de la marató, dels 100 km, i els del relleus, ja no sé com vaig, em pensava que anava quart, així que subidón i a per totes.

Al final 3h 8m i molt sencer, molt bon temps per a mi, tenint en conte el circuit que era.

Gran cursa a Caldes de Montbui, una cursa discreta, sense pretensions, més enllà de donar un cop de mà per una causa solidària i de passar una bona diada gaudint del córrer i de tots els amics de l'ultrafons.
Próxima parada; mundial de 100km...ai mare...

WEB