TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS

El trail camí de cavalls es d’aquelles curses que està predestinada a ser unes de les grans, una cursa amb caràcter propi, que no et deixa indiferent, amb un recorregut natural i organització impecable. Haig d’agrair al Victor Truyol que em deixés participar per tercera vegada, la primera, al 2012, en una primera edició que va ser èpica vaig fer 30 hores i escaig, enguany, s’està guanyant la cursa amb 19 hores i poc i els primers 17 corredors baixant de les 24 hores, mare meva com corren...

L'any seguent vaig fer la costa nord, i el que recordo es que vaig quedar segon, juntament amb en Pau Garriga i darrere el gran Miquel Pons.

Arribava a la cita no massa fi, els problemes al turmell després de patir un accident de moto no han parat, sobrecàrregues al soli, molèsties... en fi, que no vaig poder preparar-la com volia. Tot i així, estava mentalitzat per patir, per passar la nit com fos i superar tots els obstacles.

La sortida va ser molt ràpida, a mi em va semblar que estaven tots sonats sortir a aquell ritme per fer 185 km, però vaja, que jo a la meva i putruc putruc sense forçar gens ni mica i gaudint de les meravelles del paisatge. A partir de la primera hora ja vaig notar una mica el soli, a la segona ja em molestava i a la tercera hora em feia mal. A partir del kilòmetre 40, ja em feia bastant mal i allà vaig veure que havia d’abandonar, i així ho vaig fer al quart avituallament, després de 5 hores i 44km.

Res més, no hi ha res més a explicar. Un nou abandonament però aquesta vegada sense problemes, era molt evident que m’havia de retirar.Potser en unes altres circumstàncies hagués esperat una mica més, però em feia por trinxar-ho tot. D’aquí sis setmanes tinc una altre cita esportiva que em fa molta il·lusió i no volia lesionar-me.

Però el que tinc no arriba ni a lesió, però em fa la guitza, i molt, no em deixa entrenar bé i quan arriba l’hora de la veritat, encara menys. Al mundial de 100km em va passar el mateix i probablement em tornarà a passar algun dia, així que no m’hi atabalo.

Després d’un abandó en aquest tipus de curses et quedes una mica tocat, la veritat, i últimament porto una bona ratxa; a Menorca, al 100km de Murcia, a les 24 hores de Can Dragó i moltes altres que em venen al cap d’altres anys: al UTMB, al ultra d’Andorra, la marató de Donosti... i alguna més, és igual, no em fa cap vergonya explicar-ho...qui no s’arrisca no pisca.

Vaig veure grans corredors fent uns temps estratosfèrics, vaig saludar un munt d’amics, Menorquins i de tot arreu, vaig gaudir de l’illa i va sortir un bon entrenament, així que puc estar content.

I el millor de tot veure el meu amic Mia fer podi al trail costa Sud, que després de tot el que ha passat s’ho mereixia, aquest és el Mia que jo conec!

Marxo de Menorca sabent que tornaré, oi tant!. Tornaré a donar la puta volta a l’illa i em cagaré amb tot, per les pedres, la sorra i la calor, però al final això que tant ens fa patir és el que ens dóna vidilla, 

visca el camí de cavalls!