temes

30 d’ag. 2017

LA MARRANA SKYRACE



Una altra cursa en que participo en que l’únic que vull és sumar kilòmetres i hores. Sóc conscient de que això no es el meu terreny, una cursa molt tècnica i relativament curta i amb tota la setmana càrrega.
Crec que serà de les ultimes que faci, la veritat es que no m’hi acabo de sentir còmode, jo no sóc muntanyenc, sóc corredor, i aquí de córrer, poquet. Em sembla que a més, m’he cardat vell, perquè cada vegada em costen més aquestes baixades tan dretes, aquests passos plens de pedres i tot això.
Però jo no m’arronso, m’atreveixo amb tot, i per passar una matinal a alta muntanya, amb un dia radiant, doncs cap problema. No tinc cap més pretensió que fer un bon entrenament amb alçada i res més, la competivitat la deixo per una altra ocasió.
En general em vaig trobar bastant bé, pujant amb força i controlant a les baixades, fent la goma com sempre amb altres corredors, acabant molt fresc amb quatre hores justes i muscularment molt bé, l’endemà tornava a entrenar amb normalitat.

I es que l’Spartathlon és a tocar, només falten quatre setmanes, toca prémer l’accelerador i acabar d’arrodonir tot el que he fet aquest estiu: més de 12 setmanes per sobre dels 100km, més de 5 per sobre els 140 i una de 180. Mai havia entrenat com ara i la veritat es que vaig cansat, avui mateix he sortit i al cap de mitja hora ja he tornat cap a casa caminant, no podia amb la meva ànima, desmotivat, abatut...
És igual, no passa res, demà serà un altre dia, no vull forçar. Però la veritat es que m’està costant molt, sempre dic que jo entreno sempre amb il·lusió i sense cap mena de pressió ni obligació, però últimament sento com una força que va en contra meu, com una veu interior que em diu que ja n’hi ha prou, que pari, que descansi, i lluitar contra això és molt difícil.

Per això m’apunto a aquestes curses, perquè sé que si més no, sempre en surt un bon entrenament  i així no em costa tant. Dissabte que ve, trail dels 3 Batlles, 30km...a veure com va...


Arxiu del blog