Diumenge passat vaig tornar a nedar la
travessia de l’estany de Banyoles, ja no recordava que és nedar amb tanta gent
(1300), mastegots per aquí i cops de peu per allà, però vaja, va anar tot bé.
Aquesta travessia ja la vaig fer l’any 2011 i
també sota una pluja fina, aquest any mentre nedàvem no va ploure, però mitja
hora abans de sortir, quan ja havíem deixat les coses per recollir-les a l’altre
punta de l’Estany, va caure una bona pluja, amb llamps i trons...
...i l’Adela i jo sota la carpa d’una terrassa,
descalços i amb banyador, sense roba, sense mòbil, amb el casquet de bany i les
ulleres com a única pertinença important...
L’espera fins a sortir es va fer llarga, perquè
la van posposar mitja hora més, però vet aquí que després va sortir el sol i al
final quan ens vam tirar a l’aigua tampoc estava tan freda com ens pensàvem. I res,
pim pam, nedant còmode i gaudint d’una bona matinal esportiva, reivindicant l’esport
popular, amateur i sense pretensions.
44 minuts jo i 40 ella, jo quatre minuts més
que fa 15 anys, però molt content, vaig disfrutar moltíssim. Ara a córrer, amb
unes quantes curses seguides; el trail d’Espinelves, la pujada al Puigsagordi i
la vertikalm, esmerila nanu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada