Cap de setmana intens esportivament parlant,
participant a una vertical el dissabte i un 10k el diumenge, però anem a pams.
El que havia de ser una cronoescalada vertical
va ser en realitat una cursa de muntanya, amb les seves baixades i sortida
conjunta. Aquest tipus de cursa, crec, son molt millor amb sortida individual
cada x segons, jo dosifico i regulo molt millor i queda tot més esponjat i tothom va més còmode. Aquí es van fer taps
només de sortir, vaig anar tota l’estona volen anar mes ràpid cara amunt i fent
nosa cara avall, en fi, al matí ja vaig veure que amb aquest numero de dorsal
que em va tocar la cosa no pintava gaire bé...
Em vaig desgastar inútilment, corrent a
batzegades i malament, pensant amb el 10 mil que havia de fer l’endemà i sense
masses ganes. A l’arribada, l’avituallament no el vaig ni veure (però hi era) i
després, tot baixant amb mes corredors, resulta que ja ens havien tret les
cintes i no recordàvem el camí, ens vàrem perdre una mica i vam anar a parar no
sé on, sort que ens van portar en cotxe, molt amablement una parella que també
baixaven.
Ep! i no es una critica a l’organització, que
consti, jo sé el que costa muntar una cursa i no va per aquí la cosa, a més,
els conec a tots i es d’agrair sempre que organitzin coses. Va ser, més que
res, una cosa meva, vaig tornar a casa una mica ratllat, amb les cames ben
butides i mort de set, no passa res, he fet moltíssimes curses, però mira tu,
vaig tenir un mal dia. Una cursa més per un dissabte qualsevol.
Va, tira carallot, que demà t’has de tornar a
apretar els cargols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada