temes

24 d’ag. 2026

SUBIDA AL PICO VELETA

 

No sé que té aquesta cursa que fa que sempre vulgui repetir, i mira que és dura de collons, pot semblar que sigui com una marató, una mica més, però no, això es una ultra en tota regla. 50km i 2700+ que es diu aviat, i tot per carretera. Però per acabar-la a més d’entrenament, cal paciència, anar fent quan les cames diuen prou i la respiració es torna feixuga a 3000 metres d’alçada.

 Quarta vegada que participo i aquest any vaig fer cinc minuts menys que l’any passat, que ja està bé. 5hores 39 minuts, molt lluny de la meva millor marca aquí, 5’08. però molt satisfet de saber gestionar, una vegada més, una cursa llarga, difícil i dura.

Vaig sortir conservador els primers 10k de “falso llano” (4’15-4’30) i a partir d’aquí too p’arriba. Fins al km 20-27 bastant bé, no sense esforç, però després em va costar tot molt, al 32 ja feia ca-co i al 37 caminava més que no pas corria, i mira que ho havia entrenat bé eh?  tot el juliol cara amunt, vaig fer varies pujades de mes de 1000+ amb 20 km com la de coll de Pal o de St. Llorenç de Morunys fins a Tuixent, d’Arbúcies a coll de Te i alguna més, però potser no n’hi va haver prou.

Però res, molt content de poder ser-hi, com sempre, amb un 60ena posició a la general i quart de categoria.

 Però sobretot content per veure a la Laia Andreu fer un tercer lloc al podi i compartir amb en Xevi Salat un llarg cap de setmana, gaudint tots tres d’un tipus de cursa diferent.

 







Arxiu del blog