...o tot lo bé que voldria. Porto tot l’any arrossegant molèsties, dolors, lesions i ara el cos se’m queixa a crits. No sé, potser hauria de descansar, però no em ve de gust, encara em falten dues maratons per acabar la temporada, si es que s’acaba algun dia la temporada...
Em fa mal la carcanada i no vaig bé, em fa mal el genoll i el turmell i fa molt de temps que tinc una puvàlgia de burro i ara tinc ciàtica o una contractura al isquiotibial o jo que collons sé, i així no es pot anar de cap manera. No em queixo, podria ser pitjor i jo m’ho he buscat.
La qüestió es que sempre seré un baliga-balaga i no he fet les coses bé. Diumenge aniré a la marató del Puigsacalm de qualsevol manera i d’aquí quatre setmanes tinc la marató de Donosti. M’hagués agradat preparar-la bé per intentar fer tres hores o almenys acostar-mi i ara el temps se’m tira a sobre i no he fet els deures.
Des de cavalls del vent que vaig fent el tonto i es que potser el que em convé es això: descansar i pensar en la temporada que ve i tancar un any prou bo.
Al gener vaig començar amb el trail blanc, una mica fart de neu d’un hivern molt fred.
Pel febrer vaig fer la meva primera duatló de muntanya (i l’última...) i la mitja de Granollers amb un bon registre: 1’24’40, una marca, que encara puc superar (si es que no en tenim mai prou...).
El Març va ser un bon mes amb el canicross de Badalona la marató de la vall del congost i la marató d’aniversari.
L’ Abril el varem coronar amb la Costa Brava Extrem , una de les millors curses que he fet i amb millor resultat.
Pel Maig l’indescriptible Zegama,.... sublim.
Pel Juny vaig estar a punt de tancar la paradeta però al final no ho vaig fer. (Un, que es emocionalment inestable), i l’esparracada d’Andorra.... jua jua jua.
Al Juliol em vaig treure l’espina de l’olla i vaig triomfar al trail de l’Emmona.
L’Agost i Setembre vaig entrenar com un cabron per acabar a l’Octubre molt content a la cavalls del vent.
Total, que ara surto a córrer i em sento buit. No tinc esma ni tinc el que s’ha de tenir per fer tot això que vull fer. Tinc la sensació mentre corro de que estic trencat, no sé que em passa.
Tot això te fàcil solució, és clar, no córrer i ja està, però no puc. Em sento un carcamal, sóc un pertorbat, un desequilibrat. Estic malalt.
La salamandra ja no galopa...
6 comentaris:
...no galopa però bé que fas entrades al blog, no serà pas per motivació. Potser una setmana de balls de saló? O anar a buscar brumoses a la tarda? O muntar aquell puzzle que mai l'acabaves perquè t'avorria? Escriure el proper premi Planeta? Ganxillo? Escacs? Sudokus? Bola de drac?
Jo també sóc un desequilibrat emocional, ben bé no sé què recomanar-te... buahhhhhhhh
DIUMENGE AQUEST XIP EL CANVIARÀS, VÉS A DISFRUTAR DE LA CURSA. ENS VEIEM DIUMENGE
un raid, una d'orientació, un via ferrata, o un salt en parapent....bufff que en queden de coses per fer encara.
Una molt bona temporada, et felicito.
Està claríssim que hauries de guardar les vambes de córrer una temporadeta (3 setmanes?) i trencar amb tot el que feies. Una mica de sedentarisme, baixa't una sèrie, enganxa-t'hi i empassa-te-la, en aquesta letargia. Però el descans és més que obvi...això sí, després de Donosti. Si no l'has correguda, val molt la pena.
Sort.
Bola de drac és la solució! jajajajaj!
Noi, per a les lesions (i la lorza) m'he passat jo a la macrobiótica. SErà la solucio, ja veureu!!!
Et mantinc informat, i molts anims per continuar corrent. Que encara no hem coincidit mai, ni amb el Luigi ni amb tu!!!!
va que són 4 setmanes, fes el puigsacalm amb calma, un parell de dies de repòs i ... no puc dir com nou perquè només t'has de mirar, je,je,je però de ben segur que t'hi tornes a posar perquè si hi ha quelcom més tossut que les teves burres .....caxondeo apart, són 4 setmanes i saps bé que pots molt més que això, i llavors ja podràs dedicar-te a fer una colecció de nines de ceràmica o alguna cosa que semblant i així deixar descansar les cames uns dies, perquè no hi deu pas haver una mitja a vic? ni cap sortida a la neu amb amics ni res que et pugui trencar el descans, oi??? jua, jua, jua
Publica un comentari a l'entrada