TRIATLÓ DE BERGA

Afrontava el meu primer triatló “seriós” amb dubtes, és clar, però una vegada posat en competició es van esvair i vaig treure el millor de mi mateix, m’ho vaig passar bé i no vaig patir gaire. No puc demanar més.

El dia començava molt d’hora, aquesta vegada el company de fatigues seria l’Enric Corder, que per “culpa” seva i de L’Enric Rota, van fer que m’apuntés a un nou repte pel qual no sabia si estava preparat.

Al pantà de la Baells hi bufa un vent fred, estem a 9 graus i som dels primers a deixar el material, Estic a gust amb l’Enric que m’explica cosetes del triatló, doncs  jo sóc un novato total. No pots passar per sota les barres, no pots pujar a la bici fins que t’ho diguin, has de portar el dorsal al darrera a la bici i a davant a l’hora de córrer, no pots anar al darrera de cap bici o el passes o a 15metres... Buff! ...Tot son normes  i òsties que m’atabalen encara més.

Després de més d’una hora d’espera i de passar una mica de fred, ens posem el neoprè i cap a la sortida. Es una situació divertida, m’ho estic passant teta i confio en que tot anirà bé. Repasso mentalment tot el que haig de fer a les transicions i de cop em trobo a dins l’aigua nedant amb els primers. La sortida va ser una mica... diguem, “injusta”, doncs quan jo ja portava 20 o 30 braçades encara veia gent a la rampa d’accés a l’aigua. En fi, no es culpa meva, per una vegada que surto ben colocat... donc va! neda com tu saps, tranquil, poc a poc i mica en mica anar agafant ritme. Em sento molt còmode i faig tot el recorregut sense cap problema, a l’arribar a l’ultima boia em sorprenc de lo bé que em trobo i apreto una mica el ritme. Surto de l’aigua i al mirar enrere veig molta gent encara, i jo que em pensava surtir dels últims... bien! Vas de puta mare! Je je, m’ho estic passant de conya i em sento molt animat.

A la transició em trobo l’Enric barallant-se amb la cremallera, avui no era el seu dia. Agafo la bici i vinga som-hi . Un jutge em fot un cop de pito i em crida: el dorsal!. Osti el dorsal!! me’l he deixat.  Torno?, no, que te’l possis!  El portava penjant del manillar... collons que dificil és pensar en tot!,tinc tota la sang repartida pels muscles i n’hi arriba poca al cervell..

Els primers km són de forta pujada, no m’acuquino i li foto gas, pujant dret a la bici com l’Eddy Merckx, ja ja ja. Cap problema! Em sento bé i ho estic fent de collons.

Vaig fer la primera volta a muerte, ho vaig donar tot, de veritat, TOT. A la segona veient que encara em quedava energia, també. De fet, fa només quatre mesos que vaig en bici, no crec que porti ni 1000km fets, per tant el meu rendiment no pot ser gaire bo però jo em vaig sentir fort.

Em conec el circuit perquè el vaig venir a fer un parell de vegades, això em va ajudar molt. Els últims 15km són gairebé tots de baixada i aquí em cremo les cames, passo algun corredor més i l’arribada a Berga apoteòsica: un rampot super dret i molta gent animant al carrer. Em trobo la Fina i en Genís, quina il.lusió! que ve en calaburraaa!!!!.

Arribo a la transició i no trobo el meu numero, de fet no m’enrecordo, el 4320, si, és veritat, passo per sota la barra i veig la bossa amb les meves bambes, ja ho tinc!, però estic col·lapsat, no sé el que haig de fer.

Una jutge em crida que he passat per sota tot apuntant-se el meu numero en un paper. Hosti no!, ja vaig a donar la volta, ho he fet sense pensar, li dic. Ahora ya está echo. Buenu doncs a tumapelcul penso, això no m’aturarà.

Surto a córrer amb el casc posat i haig de recular per deixar-lo, je je, ric tot sol perquè em sento estrany  i ridícul fent tot això amb aquestes presses però em diverteixo.

L’ambient és espectacular i em llenço literalment a córrer just quan la primera dona ja porta una volta, em poso al seu darrera i tot són crits d’ànim, la megafonia a tota òstia anunciant la primera corredora i jo enxufat al seu darrera amb un somrire d’orella a orella perquè em sento de puta mare i tot els ànims que li donen a ella son també per  a mí. Em dic a mi mateix: david, això ja ho tens, corre com tu saps...

La primera volta la faig bastant ràpida, avançant algun corredor, a partir de la segona les cames comencen a fer mal però en cap moment em sento cansat. Fa molta calor però encara tinc esma. Sumo dues voltes més i encaro la ultima recta en baixada,se'm a fet curt i tot!, em trobo l’Enric Corder que ha abandonat, em sap greu per ell però jo estic eufòric, exultant  i amb moltes ganes. Ara sí! Ja ho tinc!

Un final dels bons, per recordar, tot a anat rodat i em sento feliç.

5h 11m 29s, 128è classificat de 400 ,33è de veterans1

Natació 33m 15s, 1900metres , posició parcials 169è

Bici 2h 57m 39s ,  90km, posició parcials 166è

Córrer 1h 40m 35s,  21km,  posició parcials 106è


WEB

Felicitar a en Ricard Calmet, 4art classificat, L’Enric Rota per la il·lusió que hi posa i que juntament amb en Martí Quer , van fer un carrerrón i donar les gràcies a L’Arcadi que em va deixar el mono i em va regalar la bici. Moltes gràcies a tots pels consells, els ànims i per aguantar-me.

Si tot va bé, espero estar a la linea de sortida de la cavalls del vent d’aquí 5 dies, ui, ui ,ui...