temes

3 de nov. 2011

SOBRE GOSSOS



Vull parlar sobre un tema que fa temps que em porta de cap:  sobre els lladrucs dels gossos. Em considero un amant dels animals , dels salvatges i dels domèstics i com no, dels gossos. Això no treu que a vegades em resultin francament desagradables. Molt desagradables, fins al punt de ser insuportables. Visc en un lloc rodejat de gossos, la majoria viuen en parcel·les més o menys grans, tenen un plat de pinso  cada dia i un bol d’aigua, i poca cosa més.
I no n’hi ha prou. Un gos necessita afecte, disciplina, educació i moltes coses més que la majoria d’amos no saben ni volen saber.
 Estic fart dels gossos baladrers. M’estressen moltíssim, i no és culpa seva, és del seu amo. De tant en tant molts d’aquests gossos s’escapen i volten lliurement pel poble, fent cridar encara més d’altres gossos, muntant gosses en zel i esparracant galliners, en definitiva: donant pel sac a tort i a través. El fet que sigui una zona rural dóna més tolerància a la problemàtica, això en una ciutat seria impensable.
Tot llegin la web  http://perrosladran.net  ,m’he adonat que en realitat  “patir” aquest mal, no és culpa meva. Sempre havia pensat que era un problema meu, que era un tiquis-miquis ja que a ningú que m’envolta sembla que el preocupi ni el molesti aquest tema.
I no, ara veig que en realitat jo tinc dret a estar en silenci, tinc dret a dormir tota la nit d’una tirada, a estar relaxat llegint o fent migdiada sense que els bordar d’uns gossos em pertorbi.
Perquè un gos a d’estar enganxat a la tanca del jardí esperant que passi algú per cridar com un histèric?, perquè han de cridar quan veuen un gat, ensumen una guilla o simplement senten a cridar un altre gos en la llunyania?. Perquè el seu amo els ho permet. Hi ha maneres per no permetre això al nostre gos: educació.
 I no és un tema de seguretat, em d’ensenyar si ho creiem necessari, a distingir situacions de perill reals perquè el gos ens avisi. Si una persona salta la tanca, s’acosta al cotxe o te una actitud violenta per exemple, però si al final del dia a bordat 50 vegades per diferents motius, de que ens avisa? Perquè serveix?, doncs per molestar i per reafirmar-se en la seva actitud i perseverar en el temps per tenir un veritable “gos-torrecollons-baladrer-de-merda-que-no-para d’emprenyar”
A casa hi ha tres gossos que no diuen ni piu, criden en contadíssimes ocasions i m’agrada que sigui així, en part és gràcies a mí però també la seva naturalesa hi ha ajudat.
Moltes persones pateixen per culpa de tot això, “sufriendo en silencio”, i si, jo en sóc una d’elles i potser arribat l’hora de reivindicar-ho. Ja n’estic fart!

Una part del text de la web perrosladran:

“...no puedes hablar con el perro y arreglar el asunto cuando quieras tomar una siesta. Puedes acostarte y cerrar tus ojos, pero no puedes dormir a menos que el perro del vecino esté de humor para dejarte dormir. Puedes enojarte y necesitar y lugar tranquilo para calmarte, pero el perro va a determinar que si te da un espacio silencioso o no.
Puedes decidir que quieres trabajar en casa y, pero no puedes hacer una llamada de negocios importante mientras un perro ladra al fondo, tampoco puedes finalizar un trabajo cuando en cada cuarto de tu casa los ladridos suenan estridentes. El perro va a determinar si puedes o no trabajar en casa acompañado de tu familia.
No hay problema para ti cuando es tu perro el que ladra. Si los ladridos interfieren con tus planes puedes llamarlo a la casa o tomar las medidas necesarias para aquietarlo. Cuando se trata del perro vecino es una historia muy diferente. Cuando el perro del vecino llena tu casa de ruido, tú eres el que tiene que arreglar su vida alrededor de lo que su majestad el perro decida. Puede sonar extraño pero es verdad, mientras que tú controlas la vida de tu perro dentro de tu casa, el perro del vecino controla tu vida dentro de tu casa.
No puedes hacer nada dentro de tu casa que sea consistente con lo que el perro del vecino está haciendo afuera. Si ladra frecuentemente no puedes relajarte o estudiar, trabajar, concentrarte o tener una conversación íntima. El perro del vecino está a cargo, no va a ajustar el volumen de su vocalización para darte gusto, así que tienes que planear tus actividades alrededor de él.
.¿Cuán valioso es poder dormir, trabajar, relajarse, concentrarse, entretenerse y recuperarse en tu propia casa cuando lo desees?, ¿Cuánto has perdido cuando un vecino irresponsable te roba tus derechos indispensables?, puedo mostrarte casas de un millón de dólares donde los ocupantes no pueden hacer ninguna de estas cosas porque el comportamiento del perro vecino se los prohíbe.
Claro que los ladridos son solo una manifestación del problema. El problema de hecho es el dueño del perro que se rehúsa a tomar control de su mascota y crea una situación en la cual el control de tu vida es transferido a su perro.
Al controlar cuanto sueño y descanso recibes, el vecino daña tu salud. Al controlar cuan tenso o relajado estás transforma tu estado psicológico. Al controlar tu habilidad de trabajo en casa impacta tu economía y tu futuro. Cuando tu vecino tiene tanta influencia en tu salud, economía y estado psicológico, domina completamente la calidad de tu vida y tus relaciones. Creo que no se reconoce cuanto daño causa la gente que deja a sus perros ladrar sin restricciones.
Estar cerca de un perro que ladra sin control pone tu vida de cabeza, especialmente cuando se trata de dormir. Para la mayor parte de la gente dormir es lo mejor que les pasa en su día, pero cuando tu sueño depende de un perro que ladra, las noches se convierten en un infierno. En el terreno de un perro abusivo te vas a la cama estresado y te despiertas rendido.
Puedes pasar hasta ocho horas en cama pero solo conseguirás dormir tres, vas a pasártela tirado la mayor parte de la noche mirando el reloj, observando como la vida pasa frente a tus ojos, esperando que el perro se quede callado.
Si el perro ladra tres veces te despertarás tres veces. Si la ladra diez te despertarás diez, si ladra continuamente no vas a conciliar el sueño en absoluto. Desperdiciarás horas en un solo día tratando de tomar siestas, las personas que pierden horas de sueño saben que no es la cosa más divertida del mundo. No te diviertes, no duermes, no terminas tus trabajos, no te relajas, no aprendes nada. Es tiempo que se te ha robado y que no podrás recuperar.
Es una locura cuando consideras que el dueño de ese perro podría entrenarlo en noventa minutos de esfuerzo, lo cual es una fracción de la cantidad de sueno que pierdes en una sola noche.”

6 comentaris:

Luigi ha dit...

David, tinc exactament el mateix problema que tu. Em destorben molt, massa, els lladrucs del/s gos/ssos del/s veí/ns. Definitivament, és una plaga, una mena de cant a la irracionalitat que sembla ser que tothom comparteix i tolera. Jo quasi he arribat fer alguna bogeria per estar una estona en pau, al vespre, assegut al sofà, sense sorolls... no sé, vida normal, oi? Abans, a pagès, els gossos NO bordaben, només en casos excepcionals. El meu cas en concret s'agreuja al ser melòman i no poder satisfer aquest plaer d'escoltar música per culpa dels gossos. Ni mirar una pel·lícula. Ni fer d'altres coses...
Una altra dictadura

Luigi ha dit...

Per cert, que fa anys dessistit de fer entendre a un meu veí de que fes callar el seu gos (amb d'altres veins ja ni es pot parlar...), vaig comprar un aparell d'ultrasons però el radi d'acció era limitat. El vaig usar amb el gos que hi havia a casa (del meu sogre) i el meu sogre em desconnectava l'aparatet quan jo no hi era... Finalment, el gos un dia va aparèixer mort (jo no vaig ser). Un altre gos ha deixat de bordar des de que el meu sogre es va jubilar

david ha dit...

Bueeeeeeno, al menys no estic sol...jajaja.
Em de viure tots, estar clar,a mí no m'agrada el soroll en general però hi han coses que s'han de tolerar, com el plor d'un nen o el tallagespes del veí, però pensa que un pastor alemany bordant a 10 metres sobrepassa els decibels i et trinxa l'oïde, i això 15, 20, 50 vegades caaaaada dia... ralla molt.
Jo no he matat mai cap gos però no ha sigut per falta de ganes...
Aparells d'ultrasons dius?... m'ho miraré.
Fins aviat i relaxem-nos, si podem, jajajaja

Xevi ha dit...

Un pastor alemany a 10 metres?

Ho dius pels meus?

david ha dit...

Hola Xevi,
No, no ho dic per tú, ho dic en general, perquè en Truc i la Saia es porten prou bé tot i que de vegades ja criden ja... je jeje, en qualsevol cas no parlava de ningú i de tots, perquè si vas cap el barri de Fontanelles encara es pitjor.
Sóc concient de que aquí em de viure tots però hi ha moments que em sento desbordat. Ho sento.
Fins ara ens em entès, no em mal interpretis ara...

Xevi ha dit...

No pateixis, només m'ha sorprés veure el teu comentari.

En tot cas ja parlarem quan ens veiem.

Salut!

Arxiu del blog