Quan fa dies que no em poso un numero al pit, ho trobo a faltar. I es que aquest fet ,fa que les cames donin més de sí i el cor bategui amb més força que mai. Ja m’agrada ja, sortir a donar el vol, a trotar pels caminets del costat de casa i pujar de tant en tant alguna muntanya propera, però donar-ho tot en una cursa em fa sentir més viu que mai.
Anant cap a Sant Pere de Torelló pel matí, ja he tingut un bon ensurt: el cotxe m’ha marxat per culpa de la carretera glaçada, he perdut el control i he anat de costat cap aquí cap allà fins que m’he aturat, he quedat mirant a Pamplona, o sigui, en direcció contrària a la que anava. Collons!, quin subidón de bon matí...
La sortida és individual i surt un corredor cada 30 segons, fa un fred viu i el sol no té força encara per escalfar, però, ja ens escalfarem, ja...
Surto amb moltes ganes de córrer però un carrer molt dret no ho facilita, veig Bellmunt al capdamunt i allà es on hem d’anar. Li foto gas però la cosa no tira, el cor em surt per la boca i ja vaig amb totes les llums vermelles enceses, david, afluixa, je je je, no n’apendré mai.
La respiració s’estabilitza i agafo un ritme bo però noto que vaig al límit, avui em sortirà tota la carbonilla, els canelons i els turrons d’ahir i els del Nadal passat.
Pujo bona part del camí corrent i per la meitat començo a adelantar corredors que ja caminen, em faig el xulo i els sobrepasso corrent amb aquella gràcia que Déu m’ha donat... fins que veig el pulsòmetre a 179 pulsacions, ieeeeps! al tantu! frena nanu que tindrem un infart, ja ja ja...
A partir d’aquí he pujat més tranquil però tot i així encara adelantant posicions.
Sento els crits de la gent que està animant i la megafonia, osti si això ja està!, un últim esforç i ja arribo, però el ruc ja no pot més, ja no li queda xispa. Entro fent les últimes escales a salts i amb la respiració entretallada. Ja està.
37minuts 20 segons. No dono per més. He trobat a faltar el poc entrenament que porto i les més de tres setmanes que vaig estar parat, però això és només el començament, ja vindran temps millors. Amb tot estic satisfet, perquè els meus mals s’han portat bé i aquest tipus de curses m’agraden molt i se’m donen prou bé i tenint en comte el baix estat de forma, no és pot demanar més.
Gran matinal lúdico-festiva a Bellmunt.
Gran matinal lúdico-festiva a Bellmunt.
2 comentaris:
Així estàs molt millor, amb el motoret en marxa! Vinga, que no pari!
que no pari, que no pari, je je je
gràcies bitxo
Publica un comentari a l'entrada