MARATÓ DEL MONTSENY

Hi ha curses que pel seu recorregut , pel indret on es desenvolupen, per la organització o no sé ben bé perquè, esdevenen especials. La marató del Montseny és una d'elles  Deu ser potser degut a l’explosió de colors que ofereix la tardor al Montseny, o potser el magnífic ambient que es respira, la impecable organització , les ganes que hi posem tots perquè això que fem sigui una activitat que ens ompli, o tot plegat.

No deixa de ser una marató dura, els primers kilòmetres són molt ràpids però els seus cinc mil metres de desnivell acumulat es deixen notar a les cames, amb una baixada final llarga i tècnica.

Per segon any participo en aquesta marató, una distància prou respectable com per córrer amb cap i guardar una mica pels kilòmetres finals. L’any passat va ser una cursa èpica, la meteorologia va ser de la més adversa que et puguis trobar a la muntanya però la majoria de corredors vam triomfar. És potser aquest fet, el que fa que en només dues edicions s’hagi convertit en una cursa de referència.

Sortim 400 corredors de Santa Maria de Palautordera en direcció a Sant Bernat, els primers 10 km són bastant planers amb alguna rampa però mai sense deixar de pujar.

 Surten com sempre com cavalls desbocats, això en contes d'una marató sembla uns 1000m.ll.... Miro d'agafar el meu ritme però la sensació es que m’empenyen pel darrere, sense voler-ho, he sortit molt endavant doncs de cop, en el moment de sortir, m’he vist envoltat de corredors i allà m’he quedat. Més o menys estic en la posició 50 i crec que aquí m’haig de mantenir però encara queda molta cursa i ja veurem com anirà. Les sensacions no són massa bones però això ja sol ser habitual i no en faig cas, normalment quan porto tres quarts d’hora o una hora corrents em sento millor. Però avui la cosa no millora, em sento que corro més que jo mateix, la respiració va per davant meu tota l’estona i no trobo aquella sensació de plenitud i confiança d’altres vegades. Tot i així mantinc un bon ritme i no afluixo, busco aquell moment on el córrer es converteix en quelcom especial, on et sents més viu que mai, cansat  però content, però aquest moment no arriba

Fet i fet, arribem a Sant Bernat, em salto l’avituallament doncs ja porto aigua. Hi ha molta gent animant i m’ajuda a encarar la pujada fins al coll de l’home mort, a pocs metres del cim del Matagalls amb ganes. Sempre m’agrada’t pujar i és on em sento més fort i normalment avanço més d’un corredor, però avui no sé que em passa que no tiro, tampoc és que em trobi malament però la cosa no acaba d’anar bé, potser m’he fet vell, o avui no és el meu dia o més aviat que no he entrenat gaire. Aquestes últimes setmanes les he passades  amb malestar general, un grip intestinal que em va deixar molt dèbil i un refredat de cavall per acabar-ho de reblar.

En fi, no m’hi atabalo, segueixo en cursa i conec les sensacions i sé que ho faré tan bé com pugui i acabaré sencer i feliç com tantes altres vegades.

Arribat al coll ,tiro avall amb ganes, la pujada se m’ha fet llarga i agònica. Tinc l’esperança que a partir d’aquí la cosa millorarà doncs em conec el recorregut d’haver-hi passat cents de vegades, de fet ,és el meu lloc d'entrenament habitual i em sento com a casa. Baixo lleuger i mica en mica vaig recuperant alguna posició, em trobo els genolls i els quàdriceps  a treballar amb perfecte sintonia amb tot l’esquelet i tot el meu organisme. Vaig concentrat baixant prou ràpid i gaudint d'aquesta preciosa fageda que ens durà fins a Sant Marçal. Em sento la mar de bé i és el que estava esperant, ara li fotaré canya a aquesta marató... que es preparin, que vinc!.

A l’avituallament de Sant Marçal hi ha també molt ambient,agafo aigua i un plàtan, no en torbo i vinga tornem-hi en direcció a les Agudes. Aquest tram el tinc una mica oblidat, arribat aquí i amb el cansament acumulat el cervell es torna selectiu i només memoritzo petits flaixos. Recordo la boira i el fred i poca cosa més, fins al turó de l’home. Allà si que hi ha un festival muntat, amb tambors i gent animant per tot arreu. Em començo a notar bastant cansat però no m’amorro, em conec bé i sé que encara tinc corda per baixar la última baixada amb decisió. És un camí ple de pedres, bastant dret i llarg, molt llarg, però disfruto baixant tot i que les rampes als bessons em frenen. Em passa la primera dona com una fletxa i no puc seguir-la.

Em queden 9km, sóc altre vegada a Sant Bernat, ara només queda deixar-se anar i gaudir, sobretot gaudir d'aquests moments indescriptibles, porto tot el matí esperant aquest moment. Tant se val el temps i la posició, ara ja tant és, he donat tot el que tenia i em reservo aquests kilòmetres per mi, per disfrutar corrents i donar gràcies per poder-ho fer.

La entrada al poble és espectacular i passo una vegada més per l’arc d'arribada amb un somriure de felicitat.

Gràcies a tots, organització, voluntaris i corredors per fer-nos gaudir  un any més de la marató del Montseny.

L’any que ve, repetirem.

 11/11/2012, Marató del Montseny 42km. 5400+-

5 hores 39minuts.  57è classificat  14è veterans.