REFLEXIONS

Ja passats uns dies i amb les cames i el cap més reposats, voldria fer unes reflexions post-cursa, a nivell personal i organitzatiu.

Personalment, no em sembla que fes una gran cursa, la veritat, i amb això no vull dir que no estigui satisfet i orgullós d’aquesta segona posició, però jo em vaig limitar a córrer com ho faig sempre. Potser una mica més carregat, i envoltat de gent fent el mateix que jo. Però a dins meu, quan em trobava sol en mig d’aquelles platges i travessant boscos i camins, em sentia com sempre, els meus pensaments eren els habituals que tinc en les meves sortides, per tant, no vaig fer res d’excepcional. Pot sonar pedant, ja que ho vaig fer més ràpid que tots, llevat del primer classificat, en Miquel Pons, que em va treure més d’una hora, però és com ho sento.

Ja vaig dir que a partir del kilòmetre seixanta o setanta em vaig relaxar, vaig córrer amb el pilot automàtic i no m’hi vaig esforçar gaire. I així hagués anat fins a l’arribada si no fos per en Pau Garriga, tercer classificat i un jove, però gran corredor, que em va fer treure el millor de mi. Potser si haguéssim anat junts des de el kilòmetre quaranta la cosa vés sigut diferent, potser si, no ho sabré mai.

En el fons, m’hagués agradat córrer la cursa llarga i donar la volta sencera a l’illa com l’any passat, però aquest any jo també estic de retallades; m’estimo més ser prudent i no forçar tant la màquina que només en tinc una i m’ha de durar molts anys. I tot i que l’ultrafons, en totes les seves versions és el que m’apassiona i el que més m’agrada, sóc conscient de les meves limitacions i aquest cop he actuat potser massa amb el cap i no tant amb el cor. M’he deixat portar una mica per la por, potser pensant amb el gran objectiu de l’any que és l’ultra trail del Montblanc i he baixat un esgraó per no cremar-me abans d’hora.

En fi, no hi dono més voltes, ha anat així i tot a sortit bé, que més vull?.,

 A nivell organitzatiu voldria felicitar-vos  a tots, teniu una cursa amb un gran potencial tot i que hi han coses a millorar:

El marcatge hauria de ser encara més reforçat, tot i que va millorar molt respecte a l’any passat, encara hi havia punts que costava de veure els senyals. A vegades veies fletxes pintades a terra de color blanc, o verd o groc, cintes, banderoles...etc, crec que s’ha d’unificar i el marcatge ha d’esser tot igual i si pintem fletxes a terra han de ser totes del mateix color i les cintes també totes iguals. Pot semblar una tonteria però amb les hores i el cansament, senyals molt evidents es converteixen en difícils de desxifrar.

Jo no em vaig perdre, llevat de dos o tres vegades i per poc trosset, però havia d’estar molt al cas i em consta que hi va haver gent que si que es va perdre. Una altre cosa és la nit, encara més difícil però que jo no vaig viure.

Potser hi haurien d’haver dos punts d’avituallament importants, 100 kilòmetres fins a poder parar i menjar i canviar-te de roba si vols, potser és massa, d’aquesta manera la cursa quedaria dividida amb tres trams de 60 kilòmetres més o menys.

Però tampoc ho tinc molt clar i a més entenc la dificultat organitzativa que això comporta.

Amb el tema dels abandonaments sé que és difícil, però en una cursa de 184 km s’hi ha de contar. Les inclemències meteorològiques van forçar a en Mia a abandonar però organitzativament no s’hi podia fer res. El material obligatori em sembla més que correcte.

Seria bo que l’organització convidés algun corredor i corredora d’alt nivell, i amb això no vull dir que en Mia o la Djanina, guanyadors de l’edició de l’any passat i en Dani Coll, guanyador d’enguany, siguin dolents, ni molt menys. Em refereixo a corredors  profesionals del trail-runnig o de l’ultrafons internacional, no diré noms, però crec que ajudarien a donar nom i prestigi a la prova.

No vull que en mal interpreti ningú, ho dic amb esperit crític però constructiu i amb la confiança i la coneixença de l’organització.

De fet, poques coses li falten a aquesta cursa: un recorregut  prou dur, amb un traçat lògic i sense afegits innecessaris, uns desnivells raonables i una mica de tot, muntanya, sorra, asfalt, corriol...,i tot això dins d’un marc de bellesa i natura inigualable.  

Aquest any, això també ho haig de dir, el reportatge gràfic, fotos i videos ha estat genial i de qualitat.

Si tot va bé, l’any que ve espero tornar a estar a la sortida del trail Menorca camí de cavalls.

Ànims i endavant!