TORNEM-HI

Quan l'any passat em vaig apuntar als cent kilòmetres de Calella ho vaig fer pràcticament sense pensar, feia molt temps que tenia ganes de provar aquesta distància i va ser dit i fet. La realitat va ser, però, que quan va arribar el moment, no em veia capacitat per córrer-la. Perquè a més d'una mínima preparació també cal alguna cosa més que ens dóni la seguretat d'afrontar la prova amb garanties d'èxit i no era el cas.

Un any més tard, em vaig trobar amb la mateixa situació: estava inscrit als 100km i no les tenia totes, i una vegada més vaig desistir de córrer.

Han passat ja unes quantes setmanes i. entre mig he fet unes quantes curses de muntanya, curses totes elles que no m’han aportat res, era el mateix a la línea d'arribada que a la línea de sortida, per això no n' havia explicat res, perquè no hi ha res per explicar. Han passat per la meva vida sense pena ni glòria. Això del córrer ja les té aquestes coses, a vegades la motivació està pel núvols i m’agrada donar-ho tot i a vegades em deixo endur per la inercia de les circumstàncies i arribo a moments de pensar: que hi faig jo aquí?. . però vaja, me les he agafat com un bon entrenament i prou.

 Avui mateix he fet la cursa de Sant Amand i he anat a mig gas i sense ganes i m’he començat a trobar bé al km 20, i la cursa en tenia 23.... jajaja.

Total, que em sembla que será la última que faci en molt de temps.

D’aquí a 15 dies, però, correré altre vegada a Menorca, al camí de cavalls, però aquesta vegada a la cursa “curta”, 93km. Aquí si que en tinc ganes, una cursa d’aquesta distancia dóna per molt i son les que més m’agraden.

A vegades el que necessito és sortir de la zona de confort i submergir-me en  una aventura, més que en una prova esportiva. La aventura de viure una aventura, sense objectius, a experimentar amb el meu cos i la meva ment i aquesta vegada si: intentar donar-ho tot.

A veure com surt.