MARATON DE LAS TUCAS

La intenció era fer l’ultra trail  del Aneto complert, el de 120km, però la veritat és que no tinc el cap ara mateix per fer ultres, diguem que em reservo per d’aquí un mes per al Montblanc, així que amb una marató en tinc ben prou. I quina marató!, l’alta muntanya sempre em deixa amb un sentiment de petitesa davant d’aquells magnífics blocs de pedra, i aquest cop no va ser l’excepció.

Sortim quasi bé mil corredors del centre de Benasque, crec que hi ha massa gent per això estem gairebé a primera fila per evitar els taps, en Xevi, en Gerard i jo, que formem equip diedre. Tenia ganes de córrer però de córrer poc ho farem, el terreny és molt tècnic i tret de l’asfalt del principi i algun corriolet el demés són pedres malparides, pujades dretes que el nas et toca a terra i baixades guarres...

De moment em trobo bé però, estic dels 100 primers i el ritme no és excessivament alt, però si miro el pulsòmetre veig que vaig gairebé a tope, és igual, a mi no m’ho sembla i continuo a bon ritme. De seguida enfilem per un corriol, sento el pes de la motxilla que porto carregada d’aigua, semblo  un camell, aquest vegada no passaré set, ni rampes ni deshidratacions, de fet, baixa aigua per tot arreu i a dalt dels colls la neu de l’hivern encara no s’ha fos.

Últimament però, em sento una mica fluix, quan porto una estona corrent les primeres sensacions son bones però llavors tot és gira. Vaig cansat, feixuc i no hi ha manera d’agafar ritme, em desmotivo i perdo l’interès. Les cames m’he les trobo bé però el motor no rutlla. Tot i així arribo al primer avituallament  bastant bé i passo de llarg, porto de tot: aigua, sals, gels, fruits secs...

Passat l’avituallament, al cap de vall d’una pista , jo i sis o set corredors més ens adonem que no anem pel camí marcat, merda, ja hi som!. Girem cua i altre vegada cap a munt fins a retrobar les cintes, hi havia un trencant a l’esquerre i no l’hem vist, potser em perdut 10-15 minuts i amb aquest temps deuen haver passat 100 corredors més!

Vaja, ara si que m’acabo de desmotivar, entre que no vaig massa fi i aquesta perduda, em ratllo com ja és habitual en mi que ho enviaria tot a rodar.

Fet i fet, arribo al refugi d’Angel Orus, la pujada ha sigut dura i estic per abandonar, no em trobo bé i no estic disfrutant com altres vegades. Molts corredors en passen i francament, no estic en cursa. Aquesta situació la conec bé, és una baixada de forces, de ganes, de “no sé què” que fa falta per fer una marató de muntanya. L’entrenament ja el tinc fet i d’experiència no m’hen falta, però trobo a faltar aquella xispa que en fa anar com una moto, que fa que m’hi  deixi la pell i devori kilòmetres i desnivell.

Arribo al coll que passa pel mig de las Tucas una mica millor però el terreny és molt tècnic; pedres i mes pedres i el camí que no existeix i que l’has d’anar intuint. El paissatge es magnífic, muntanyes i muntanyes allà on arriba la vista, pedres i més pedres i clapes de neu que es resisteix a marxar.

 Al cap de poc, en una altra pujada em noto molt millor i començo a passar corredors, cinc, deu, vint, trenta i fins a cinquanta corredors em menjo mentre pujo mirant a terra, ajudant-me posant les mans a les cames mentre la suor em regalima per la cara. Això és el que estava esperant collons!, aquests moments intensos en que demanes el màxim al cos i el cos respon. Em sento amb força i energia i segueixo pujant com un animal mentre segueixo passant corredors. Sento algun comentari tipus: “ joder, como van algunos despues de 25 km”...

Despres de fitxar al refugi d'Estos, encaro la baixada final molt millor, ara si que vaig al lloc que em correspon a la cursa i segueixo un bon grupet. Tot i que baixar no és el meu fort vaig bastant bé, les cames estan aguantant molt bé i torno a recuperar aquelles ganes de donar-ho tot, encara que sigui massa tard.

Després d’una baixada llarguíssima per una pista infinita arriba una mica de formigó que m’estova les cames i m’he les deixa tremolant com un flam, és igual, no paro de córrer i ja ensumo l’arribada. Els últims kilòmetres son pel costat de la carretera i molt durs però ja ho tinc. Ara si, arribo de nou a Benasque  amb un ambient brutal després de 6 hores i 39 minuts.

 Una marató més, aquesta ha sigut diferent doncs no m’he acabat de trobar bé i sé que ho puc fer molt millor. Deixant de banda aspectes negatius de l’organització  com marcatge insuficient, avituallaments molt pobres, i massificació, estic prou satisfet.

Posicío 71 de la general i 23è veterà. 5ens per equips.