UTMB, 1

Fa set o vuit anys vaig veure en un dominical del Pais, un reportatge sobre dos espanyols que participaven al ultra trail delMontblanc, eren una parella que explicaven la seva experiència a aquesta mítica cursa que encara estava en els seus inicis, crec recordar que era la segona o tercera edició. La descripció del recorregut, dels paisatges, de l’esforç... em va captivar, en aquell moment vaig saber que algun dia jo també participaria en aquella cursa, em semblava una bogeria inabastable, però sabia que algun dia jo també estaria preparat per afrontar-la.

I aquest dia ja ha arribat, em sembla impossible que estigui a menys de quinze dies de córrer l’UTMB, la volta a tot el massís del Montblanc, passant per tres països, 168 kilòmetres i 10000 metres de desnivell positiu...

Però tot arriba, les il·lusions es compleixen i ara ja ho tinc a tocar. Aquestes darreres setmanes he entrenat molt, tant, que patia per no lesionar-me, però he fet tot el que he pogut. Molts dies de llevar-me a les cinc del matí, hores i hores per la muntanya, la majoria sol, hores i hores de bici, setmanes de fins a vint hores d’entrenament i moooolts kilòmetres, molts, en fi. 

Ara l’entrenament ja està fet però tampoc es garantia de res, una cursa tan llarga dóna per molt i poden passar moltes coses. La metereologia adversa es el que més em preocupa, doncs sé que és el que en minva més. Jo estic preparat per lluitar contra mi mateix però no contra els elements, la pluja, el fred, la neu...

Ara, com sempre, em surten els dubtes d’última hora, que si el material, que si les bambes que si aquell mal al genoll que encara dura...,el canguelis i els nervis em van envaïn  poc a poc i encara falten quinze dies!

A veure com va, em sembla que ja estic preparat...o no...