...i aquell matí, a l'observar-lo, ja no va veure un animal, va veure un ésser viu que també el mirava. I en observar-se a si mateix, ja no va veure un home, va veure un animal que havia après a mirar. I va descobrir que la racionalitat pot ser tan cega com mut el patiment. I que la crueltat és sempre humana, com animal és sempre la compassió. I ja mai va oblidar el dia en que va entendre que estava més sol entre els homes, sí, el mateix dia en que es va sentir més acompanyat que mai al planeta. Si la maldat només pot habitar en l'ànima dels humans, la veritable innocència només pot fer-ho en la dels animals. I com això també ho va comprendre, aquell matí va fer fora de la seva ànima la maldat, i l'espai que no va poder recuperar per a la innocència el va omplir de compassió, de justícia i de coratge per lluitar per ambdues. Per lluitar pels animals. Per lluitar per ell mateix. Acabava de néixer un activista pels drets de tots els animals.

Julio Ortega