Com cada any, esportivament parlant, arriba un moment que
quedo una mica saturat, el cos necessita un descans i la ment també. Però també ser,
que aquesta necessària parada comporta una arrencada encara més difícil.
Ara
mateix em trobo cansat i desmotivat però no vull parar del tot perquè llavors
,curiosament, és quan em surten tots els mals. Volia tancar l’any amb les 24
hores pista de Can Dragó, però encara no n’estic segur. Després de la marató
del Montseny vaig estar una llarga setmana sense sortir a
córrer, una petita molèstia al genoll, ganes de descansar, i
varies circumstàncies més, coincidint amb un sobtat canvi de
temps va fer, que aquesta setmana es convertís amb 15 dies, i ara em trobo
fluix i sense energia.
De cara a
l’any que ve, volia córrer la marató de Barcelona, després de la experiència de
Terrassa, vaig veure que podia baixar de les tres hores i amb això estic: si
acabar de donar-ho tot a la pista o descansar una miqueta més i encarar l'any
amb aquest nou objectiu. Segurament, al final, cometi l'error de volguer-ho fer
tot però que hi farem, sóc així.
Es una
mica trist que apunt de fer 47 anys intenti el meu millor temps en marató, però
mai és tard si la dita es bona, a més, a mi mai m’han importat les
marques i ja va sent hora…
Amb tot
plegat estic una mica descolocat, això de planificar, estudiar i ordenar el
futur no va amb mi, jo vaig a salt de mata, per sensacions que diuen, quan les
coses van bé ho aprofito i quan no van tan bé, tanco els ulls i espero millors
temps i tot això passa aliè a la meva voluntad. Som nosaltres que ens
compliquem la vida, al capdevall es tracte de córrer i disfrutar, ja sigui per
rebaixar un temps, per compartir amb amics o gaudir del paisatge.
A veure
que passa…
1 comentari:
Buscat una bona llebre i baixes de les 3 hores! Això ha de ser un subidón!
Publica un comentari a l'entrada