OBJECTIUS

Com cada any, esportivament parlant, arriba un moment que quedo una mica saturat, el cos necessita un descans i la ment també. Però també ser, que aquesta necessària parada comporta una arrencada encara més difícil.

Ara mateix em trobo cansat i desmotivat però no vull parar del tot perquè llavors ,curiosament, és quan em surten tots els mals. Volia tancar l’any amb les 24 hores pista de Can Dragó, però encara no n’estic segur. Després de la marató del Montseny vaig estar una llarga setmana sense sortir a córrer, una petita molèstia al genoll, ganes de descansar, i varies circumstàncies més, coincidint amb un sobtat canvi de temps va fer, que aquesta setmana es convertís amb 15 dies, i ara em trobo fluix i sense energia.

De cara a l’any que ve, volia córrer la marató de Barcelona, després de la experiència de Terrassa, vaig veure que podia baixar de les tres hores i amb això estic: si acabar de donar-ho tot a la pista o descansar una miqueta més i encarar l'any amb aquest nou objectiu. Segurament, al final, cometi l'error de volguer-ho fer tot però que hi farem, sóc així.

Es una mica trist que apunt de fer 47 anys intenti el meu millor temps en marató, però mai  és tard si la dita es bona, a més, a mi mai m’han  importat les marques i ja  va sent hora…

Amb tot plegat estic una mica descolocat, això de planificar, estudiar i ordenar el futur no va amb mi, jo vaig a salt de mata, per sensacions que diuen, quan les coses van bé ho aprofito i quan no van tan bé, tanco els ulls i espero millors temps i tot això passa aliè a la meva voluntad. Som nosaltres que ens compliquem la vida, al capdevall es tracte de córrer i disfrutar, ja sigui per rebaixar un temps, per compartir amb amics o gaudir del paisatge.

A veure que passa…