Surto amb ganes de córrer i de gaudir d’una
bona cursa al Montseny, de retrobar-me amb grans amics i si pot ser, d’esgarrapar
uns minuts al crono de l’any passat, tot i que se que em costarà doncs
últimament no he entrenat gaire per muntanya.
La primera part és corredora i ràpida, m’agrada
que sigui així, dóna temps a escalfar la maquinària i ja tindrem temps de pujar
, baixar i caminar.
El grup de quasi bé mil corredors s’estira i
em vaig col·locant al lloc que em pertoca a la cursa, entre els cent primers
més o menys.
Se’m ha fet una mica llarga la pista però per
fi arribem a Sant Bernat i comença la primera pujada important. Pujo amb energia
i avançant corredors. No tinc cap problema, tot rutlla, no em fa mal res i tinc
la motivació per seguir pujant amb força.
A dalt del coll de l’Home Mort i bufa una
mica de vent però la temperatura és prou bona. La baixada fins a Sant Marçal la
conec molt bé, l’he feta cents de vegades però això si, al meu ritme. Jo només
tinc una marxa en baixada ja sigui entrenant, en cursa o de passeig. En passen
corredors i més corredors, l’un darrere l’altre, i no hi puc fer res. Tinc un
problema a les baixades, ja ho sé, no puc anar més depressa i els turmells em
fan mal. Potser és un problema de propiocepció o de psicomotricitat o jo que
sé, en fi, jo a lo meu, xino-xano, esquivant les pedres i vigilant on poso els
peus entre les fulles, trepitjant ous vaja...
A l’avituallament de Sant Marçal paro i omplo
els bidons i tornem-hi. La pujada a les Agudes també la conec bastant bé i mica
en mica torno a atrapar a tots els que m’han passat. Si jo sóc mal baixador
aquests que m’envolten, amb tots els respectes, són pitjors pujadors, perquè
molts ho fan esbufegant, rondinant, queixant-se i desitjant que s’acabi, no ho
entenc, però que em vingut a fer aquí?
Arribo a dalt bastant bé, fresc i amb cames
encara, fem la cresta que ens porta fins al Turó del Home i recordo aquest punt
del any passat, on vaig tenir una petita davallada, avui estic gaudint, les
cames em van soles i vaig guardant una miqueta per l’ultima baixada perquè em
farà falta.
Ens anem fent la goma amb una colla de
corredors, ara tu al davant, ara jo, entre ells la segona dona que a la llarga baixada
final em fotarà l’últim atxassu del dia. Em passen vuit, deu, dotze corredors
però jo vaig content, satisfet, perquè quasi bé tinc una altre marató superada, només
em falten els vuit kilòmetres finals que els faig a ritme suau intentant no
desgastar massa el cos i de no fer-me mal.
Arribo altre vegada a Sant Esteve feliç,
satisfet, havent regulat quan calia i corrent amb seny i sobretot sobretot,
havent gaudit moltíssim.
Aquest any 2013 està sent ple de sensacions
oposades, porto fetes set maratons (si conto els 50km pista com a marató) i
continuo pensant que es la distància en que em trobo més còmode, oposades
perquè si bé tenia grans projectes amb curses llargues de referència, aquestes no han
assolit l’objectiu i en canvi he gaudit com mai improvisant i corrent
distàncies mes curtes.
Marató del Montseny. 42km 2700m+
5h31m. 72è classificat 15è veterans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada