LESIÓ

Avui m’han donat la condicional, esportivament parlant i entenent com a condicional una certa llibertat per poder córrer però encara amb condicions. Sortir d’una lesió sempre és complicat, per petita que sigui, ens aixafa els plans i l’horitzó sempre és difós, les expectatives d’un futur no molt llunyà queden trencades i cal paciència, molta paciència.

Avui he sortit a córrer només trenta minuts, trenta minuts sota la pluja i amb fred que he disfrutat com mai. He estat atent en tot moment del meu abductor, potser massa, però tot ha sortit bé i novament avui comença una altre vegada el camí cap a la marató.

El temps se’m tira a sobre i ara vull recuperar el temps perdut però no puc, haig d’anar pas a pas. Demà potser correré una hora, atent altre vegada a qualsevol símptoma negatiu i així mica en mica anar progressant fins a tornar a córrer a bon ritme cada dia.

Potser és aviat per cantar victòria però avui em sento guanyador, he superat una altre lesió amb paciència, amb seny i sabent que aquest moment sempre arriba. De fet, he superat una pubàlgia de dos anys d’evolució, el síndrome de la cintilla iliotibial, un esquinç al turmell de tercer grau, una condropatia rotuliana i un reguitzell de contractures en diversos punts del cos, problemes a les articulacions, lumbàgia, pinçament del menisc... en fi, com qualsevol corredor.

Però aquest moment sempre arriba, corredors lesionats del món: ànims!