OBJECTIUS

Després de la marató de Barcelona, vaig descansar una setmana justa i de nou vaig prosseguir els entrenaments. Això es el que té el córrer; que no s’acaba mai, una vegada complert l’objectiu sempre n’hi ha un altre que s’espera per poder ser complert, nous reptes, noves il·lusions , nous horitzons.

Aquestes ultimes setmanes han sigut de molt volum, encadenant dies i dies seguits de sèries i rodatges llargs. Em trobo bé, i el que cal és no parar, perquè cada parada comporta una arrencada que  encara costa mes. Tot va encaminat per el proper 21 de Juny, als 100 kilòmetres de Santander. Ja fa molt temps que vull intentar aquesta distància i ara ho farem bé, a més, és campionat d’Espanya.

Abans però, com a entrenament, correré la mitja marató d’Olot. Això serà aquest Diumenge, espero no notar tot el cansament acumulat d’aquestes darreres setmanes, i d’aquí 15 dies, correré les 6 hores de Martorell, una prova nova al calendari i també per a mi, doncs he participat en curses de 12h, de 24h , però cap de 6h, a veure com surt.

Aquest any, per aquesta mateixa època, ja havia corregut dues maratons de muntanya, un kilòmetre vertical, dues curses més de vint i pico kilòmetres i no sé quantes coses més, tot per muntanya. Aquest  any està sent molt diferent, només corro pla i asfalt però de moment no ho trobo a faltar això de les pujades i les baixades.

Però com que ja em conec i sé que tard i d’hora hi tornaré, ja estic apuntat a l’ultra trail de Rialp matxicots, al setembre. Ja vaig participar-hi fa dos anys i em va agradar molt, una cursa d’alta muntanya, amb ambient familiar i una distància que em sembla que és la bona, 82km. Per ara deixo estar les ultres de 100 kilòmetres o més, em desgasten massa i pateixo excessivament.

Potser al Novembre tornaré a l’asfalt, a intentar  de nou un sub 3 hores a la marató de València o la de Castelló, però ja veurem, encara falta molt.

Doncs aquest son els meus horitzons esportius, reptes que em fan somiar i esforçar-m’hi i que em fan sentir viu.

Som-hi!