Avui he anat a córrer un deu mil, a la cursa
popular de Sant Vicenç, a Mollet del Vallès.
Una mica enganyat per l’Enric Rota
i una mica enganyant-me a mi mateix, fent veure que totes les molèsties i
dolors que arrossego des de varies setmanes enrere, no son res.
I més bé no podia anar, al final
l’isquiotibial que la setmana passada no em deixava ni ajupir-me s’ha portat bé i m’he trobat de
meravella, corrent tota l’estona per sota de 4m/km, tot i ser una cursa dura,
gens plana i amb bastant desnivells.
Matinal ludico-esportiva fantàstica,
assaborint els ritmes intensos i gaudint del córrer a tota llet, donant-ho tot
fins al final. A vegades el cos et regala dies com el d’avui, en que quedes
sorprès del que ets capaç de fer si t’ho proposes i veient com es recupera de
tota la setmana d’entrenaments.
Seguim sumant, corrent i gaudint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada