VOTAR

Jo no vaig votar, no ho he fet mai ni penso fer-ho. No hi ha res ni ningú que em representi, les meves il·lusions i anhels no caben en una urna.

Aquests darrers dies he hagut d’empassar-me molta incomprensió pel fet de no votar, de no posicionar-me i ara tinc ganes d’explicar-me perquè no puc més.

Jo no tinc bandera, ni pàtria, ni em sento Català, ni Espanyol, ni Europeu ni res de tot això, ho sento. Des de que tenia setze anys i escoltava la Polla records que ho he sentit així. Sóc una merda de gra de sorra a dins l’univers i no crec   amb nacionalismes de cap mena, ni religions, ni dogmes. Per mi la verdadera llibertat està a dins meu. Es un sentiment que neix des de el més profund del meu cor i demano respecte també.

Em diuen que si no voto no tinc dret a queixar-me, però crec que son els que ho fan que no ho poden fer de queixar-se, perquè votant, estan legitimant el sistema i sigui quin sigui el resultat, l’hauran d’acceptar. Em diuen que  si tothom fes igual no arreglaríem res, quin argument mes pobre, tothom pensant igual...

Em titllen de passota, d’irresponsable, de que ja m’estan bé les coses i no és això. Jo no tinc el remei pels mals de la humanitat, ni estic per sobre el bé i el mal, no en tinc ni puta idea de com s’ha de fer, la veritat, però crec que votant tampoc. Busco la utopia, i què?

Democràcia? au va home!, la democràcia és la dictadura de la majoria sobre la minoria. És el menys dolent dels sistemes, potser si, però no em convenç tampoc. Jo no sóc ni pitjor ni millor, que quedi clar, simplement exerceixo el meu dret a abstenir-me, a dubtar, a no creure.

Independents o no, el món seguirà essent un lloc hostil i ple d’injustícies i nosaltres, els privilegiats de la civilització, seguirem gaudint de tres àpats al dia, aigua calenta i tots els luxes, mentre a l’altra banda s’enfonsen en la misèria, mentre vénen desesperats escalant els nostres murs, mentre el gel de l’Àrtic es desfà i el planeta se’n va a prendre pel cul.

Que canvi tot, perquè tot segueixi igual.

Veig al meu voltant molta gent encegada, amb actituds intolerants i fins i tot violenta, encara que sigui violència verbal, de tots els bàndols. Jo m’ho miro  i penso que  tot això no va amb mi, em sento un extraterrestre, llunyà, incomprès.

Tan difícil és entendre això?, ostia, jo no em fico amb ningú, ni critico els nacionalistes ni els no nacionalistes. Deixeu-me en pau, jo no vaig votar.