MARATÓ DEL MONTSENY

Per cinquè any consecutiu torno a la marató del Montseny, és una marató que té una mica de tot: parts ràpides i rodadores, trams tècnics, llargues pujades i baixades i que amb els seus 2700 metres de desnivell positiu la fan prou dura si vas passat de voltes. El Montseny es el meu lloc d’entrenament habitual així que la conec de sobres, massa bé diria jo.

Afronto aquesta nova marató amb uns bons entrenaments, no tan de muntanya pura i dura però si de bons ritmes i intensitats. La setmana passada vaig córrer un cros de només 2900 metres i tot i que les sensacions no van ser massa bones, vaig notar que tenia xispa. No hi ha secret, la qüestió es entrenar...

Em trobo corrent de bon matí en direcció a Sant Bernat, abans però, donarem unes quantes voltes. Em trobo molt bé i vaig prement l’accelerador, sense manies. Miro el pulsòmetre i m’esgarrifo del que veig però no m’acoquino, he posat la màquina a tota pastilla aquestes darreres setmanes i això em dóna confiança tot i que una marató és una marató i sempre t’acaba posant al teu lloc. Les primeres rampes les faig totes corrent, puntejant, amb alegria i em quedo sorprès de les bones sensacions. Avui ho petes David.

 Fa dos anys vaig fer 5 hores 31 minuts, així que l’objectiu serà intentar rebaixar aquest temps però vaja, que tampoc em ve d’aquí, la qüestió és disfrutar i sobretot, mirar d’arribar sencer a casa.

La pujada fins al collet de l’home mort la faig molt bé, avançant corredors i amb energia. Portem quasi vint kilòmetres i em sento que vaig molt bé, les cames no es queixen i el motor va fi i engrassat, una mica passat de voltes però de moment no s’encén cap llum vermella.

La baixada fins a Sant Marçal la conec com les escales de casa però aquest any està coberta d’un bon gruix de fulles que em fan ser prudent i baixo amb molt de comte. A sota les fulles hi ha pedres i em fa por revinclar-me el turmell, res, el de sempre, em passen corredors a grapats però m’és ben igual, jo a la meva.

Arribo a Sant Marçal fresc com una rosa, només he caigut una vegada  i no m’he fet res, quasi bé no m’ho crec i encaro la pujada a les Agudes amb ganes. Aquesta també me la conec bé, es llarga de collons i com més amunt, més dreta, i més ple de pedres. Tot plegat ho estic disfrutant moltíssim, m’agrada com ho estic gestionant i em trobo fantàstic, no puc demanar més.

El tram fins al turó de L’Home se’m entravessa una mica, està ple d’arrels i pedres i no em deixa anar ràpid tot i que en tinc ganes. Recordo que quant passava per aquí els altres anys anava bastant fos i encara em quedava el pitjor: la llarga baixada fins arribar de nou a Sant Esteve. Però avui no és el cas, estic optimista i confio amb mi, ves quina tonteria, però el cap és el cinquanta per cent de totes les curses i avui estic pletòric.

Estic corrent com a mi m’agrada, regulant, però sempre just per sota el límit de les meves capacitats, és difícil a vegades gestionar això i avui ho estic clavant, no he patit en cap moment i sempre he tingut les regnes de tot el que estava fent, és una sensació que em satisfà enormement perquè després de tants anys corrent he après a escoltar-me, a gaudir, a intentar ser jo mateix i a expressar-me mentre corro, entrant en comunió amb el meu jo més profund.

Comença a fer bastanta calor i tinc un principi de rampa als bessons que em tornen a la realitat. Haig de beure be i prendre sals i així ho faig en un dels avituallaments. No sóc de parar gaire però aquí m’hi estic uns minuts per recuperar-me i encaro els últims deu kilòmetres de nou amb ganes, corrent a tot el que em donen les cames i els pulmons.

Aquest últim tram se’m ha fet una mica llarg, però, que vols!, això és una marató i el desgast de l’organisme és enorme. Però estic content, perquè arribo a meta amb gas a les cames, corrent les ultimes rampes i feliç de superar una nova cursa i una nova marató.

Al final 5:41, no he pogut rebaixar el temps però tant és, també és veritat que aquest any han allargat la cursa uns tres kilòmetres i a mi el GPS em marca 46’650. 80è classificat, 15è veterans.

Bona matinal al Montseny, amb un dia gairebé primaveral, gaudint  a tope de la muntanya, de l’esport i dels amics!

Fins aviat.