galopaquegalopa: MARATÓ DE BARCELONA 2016

8 DE MARÇ

Des de la mitja de Granollers que arrossego molèsties al gluti, com una cremor i un formigueig que empitjora amb el descans.

Vaig descansar i “perdre” quinze dies i no vaig poder entrenar com jo volia, sembla una tonteria però amb quinze dies es perd la feina de mots altres d’entrenament, i el que és mes important: vaig desmotivar-me. Tan entrenar, perquè? tantes sèries sol a la pista, tants kilòmetres...au va home!

A mi el que m’agrada és córrer, així, a seques, a mi no m’agrada entrenar, el sacrifici, la constància, l’esforç....res, collonades, per aquest cantó no em busqueu. Però es clar, per córrer una marató i voler-ho fer amb el minin temps possible que un sigui capaç, requereix un treball previ que jo no he fet, i no per falta de ganes, ni de temps, simplement se’m afluixen els cargols...

Córrer si que ho puc fer, no tinc cap problema a fer els 42’194km, oi tant que si, però el temps que tardi això és un altre tema. Però al capdavall córrer, és un acte emocional i el que busco no és una temps ni una marca, el que busco.... no ho sé ben bé... però ara mateix, a cinc dies de la marató, em sento que no estic on hauria d’estar, m’agradaria estar corrent d’una altre manera, no ho sé.

9 DE MARÇ

Avui m’he llevat amb el gluti totalment contractura’t, he anat a Barcelona en cotxe, res, anar i tornar i he arribat amb tota la cama ben adormida. A tres dies de la marató em plantejo seriosament si haig d’anar-hi, no pot ser que sempre els dies previs d’una competició em surtin tots els mals, els de sempre una mica més accentuats i algun de nou.... ai mare.... Aquesta setmana només he sortit a trotar un dia, vaig fer 50’ i amb unes sensacions dolentíssimes. De moment seguiré amb el pla, de passar al pla B sempre hi sóc a temps, ho això ja és un pla B...?

10 DE MARÇ

I avui em desperto amb la noticia de que estic a la llista d’inscrits de l’spartathlon, tinc el cap a can collons i ja no sé que fer. De moment correré aquesta marató, com sigui, i després ja veurem. No amago que això és una motivació extra, al seu costat, una marató sembla un joc de canalla....ai ai ai..

Jo em considero un corredor mediocre, les meves marques són molt discretes i la meva capacitat de sacrifici i disciplina esportiva és molt baixa, i aquesta cursa requereix quelcom més que no sé si em supera...em plantejo seriosament un canvi de metodologia, de dieta...tinc el cap que em va a mil per hora...

11 MARÇ

El millor dos dies abans d’una marató es no haver de fer res, descansar, menjar i jaure però avui tenia guàrdia i em tingut feina. No, no em queixo, es la meva feina i és el que hi ha, però patir una petita deshidratació en un foc d’una fusteria i dormir quatre hores mal contades no ajuda gaire. En fi, ja descansaré demà...

12 DE MARÇ

Avui he anat a buscar el dorsal a Barcelona, ja està tot apunt, tot menys jo, que em sento distant i insegur. He saludat un munt de gent i he recollit el llibre d’en Sebas Guim que vaig guanyar en un sorteig, m’ha fet molta il·lusió, gràcies Sebas!

L’spartathon em va rondant, no me la puc treure del cap i encara no sé que faré. Ara per ara només sé que em fa mal el gluti, em sento cansat i tinc son, el panorama perfecte per fer un pet demà...

13 DE MARÇ

I finalment arriba el dia, vaig amb un grupet de gent que tots volen fer sub 3 hores, a mi ja m’agradaria però no està el horno pa bollos, la veritat., també sé que a vegades el cos et regala dies increibles...però la realitat és que m’he hagut de llevar a les tres a prendre un ibuprofè pel mal al gluti i veig clarament que haig de passar al pla B: sortir a ritme còmode, fer un bon entrenament de cara als 100km d’aquí un mes i acumular kilòmetres i sobretot disfrutar i gaudir.

Surto per darrere les llebres de tres hores a ritmillo, gaudeixo d’una bona matinal i de la festa de la marató, les sensacions son prou bones tot i que em noto el gluti.... a veure que passa. Passo el km 5 amb 21m i tot va bé, tinc una mica de fred i es que passa una mica d’airet pels carrer sense sol de Barcelona. Estic corrent una mica per sota del meu ritme de creuer, primer, perquè no tinc clar fins on m’aguantarà el gluti i segon, perquè des de que vaig rebre la noticia de que estic a dins la spsrtathlon, aquesta marató a passat a segon pla, ja no és un objectiu en si mateixa i decideixo que la correré tranquil.

Kilòmetre 10 amb 42’, vaig molt bé, tot al seu lloc. Fantàstic. Kilòmetre 15, amb 1h 1m, tinc una petita pujada d’autoestima i sense adonar-me estic apretant, avançant corredors i marcant algun parcial a 3’40.

Mitja marató amb 1h 33m 22s, he fet tota la Meridiana amunt i avall molt ràpida, exultant ,i em trobo molt bé. Freena gamarús, que ara això no toca. No em puc treure l’Spartathlon del cap, allà si que patiré i el d’avui em sembla un joc de nens, però una marató és sempre una marató i no es pot subestimar mai...

Kilòmetre 25 i vaig còmode i fins al 30, també, gairebé no m’he adonat i ja estic al temut mur que avui em sembla que no em visitarà. Es collonut córrer així, sense agonies ni estrebades. La calor comença a apretar i em prenc unes sals ja que fins ara només he begut aigua i al cap de poc em prenc un gel que em dóna encara més gas fins al kilòmetre 35. Avui ho estàs brodant David, estic corrent amb seny, disfrutant com mai i sense haver de dependre del rellotge, de marques i temps, Vinga va! que això ja ho tens. El gluti el fa mal i també em molesta l’abductor de la mateixa cama i una mica el quàdriceps de l’altre cama però tinc l’energia suficient per arribar a meta amb dignitat, corrent amb la mirada al infinit i assaborint aquests moments.

La pujada al paral·lel es fa una mica feixuga i m’amorro una mica, afluixo i faig els últims dos kilòmetres suaus, gairebé trotant i arribo a la línea de meta amb 3h 10m 07s i relativament fresc, però sobretot molt content.

Ja tinc una altre marató a les cames, aquesta vegada una mica diferent però igualment lluitada i disfrutada tenint en compte els problemes musculars que arrossego últimament.

I ara.... a per els 100km...

Gas a la burra.