La marató de Muntanyola surt d’aquest poble
en direcció a Collsuspina, tot passant per Sant Cugat de Gavadons, després
enfila cap a les antenes i al Puigsagordi, passa per la via ferrada de les
baumes corcades i cap a Centelles, Hostalets de Balenyà, Tona, Múnter, la creu
de la Miranda, Santa Eulàlia, i altre cop Muntanyola.
Me l’acabo d’inventar, però és el recorregut
que he fet avui. Bé, m’he quedat a quatre kilòmetres però es que començava a
ploure i la veritat és que anava bastant cansat. Aquesta ruta la penso fer
moltíssimes vegades, jo crec que n’acabaré mooolt fart però és el que toca.
Des de les 6 hores de Diumenge passat que gairebé
no he descansat i més enllà d’unes molèsties al peu i genoll m’he trobat molt
bé, però avui em sembla que el cos ha dit prou. Aquesta setmana vaig arribar a
pensar que el meu organisme estava mutant, que estava fent una metamorfosis cap
al súper home, invencible, incombustible...i avui he tocat de peus a terra...
Crec que assimilo bé els kilòmetres i amb
poques hores el meu cos torna a estar a punt per tornar a la càrrega, però avui
m’he adonat que mica en mica hi va havent un desgast, i els dipòsits es van
buidant. Després dels 70 km de Diumenge només vaig descansar un dia i el
dimarts ja sortia a rodar, el dijous vaig entrenar matí i tarda i avui tot això
ha fet un pet.
És el que té, jo no tinc entrenador, ni
coach, ni nutricionista ni polles en vinagre, vaig tantejant i provant coses i de ben segur que m’equivoco,
però quan penso amb el que m’espera..., qualsevol cosa em sembla poca cosa, 246
kilòmetres....com collons s’entrena això? sense passar-se de rosca i amb
garanties?
En fi, de moment tinc dissenyat el terreny de joc on entrenaré tot l’estiu,
una marató amb 1200 metres positius i que repetiré tantes vegades com pugui.
La marató de Muntanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada