SPARTATHLON (3)

bueno què? falta molt per arribar a dalt ostieeeee!

Ahir a la tarda vaig anar cap a Núria amb la intenció de pujar al Balandrau per la canal aquella tan dreta, però al cap de poc vaig girar cua i vaig acabar fent una passejada a ritme de prenyada. I es que aquestes ultimes setmanes he entrenat molt, potser massa, perquè tot el dia vaig cansat, m’adormo per les cantonades i tinc molta gana. 

La setmana passada, 425 km a cavall de la bici, em van deixar els collons morats, literalment, però va valdre la pena,  perquè va ser un bon entrenament de resistència, dotze hores anar  i dotze tornar. 

Sortint a les set del matí cap a la Palma d'ebre

Fa unes setmanes encadenava dos i fins i tot tres sessions al dia, baixant  corrents fins a Vic a entrenar amb el grup d’en Kipelio i acabant fent 25 o 30 km cada dia.

Un dia vaig anar a córrer per la ruta del carrilet, vaig sortir d’Olot i em vaig dir a mi mateix: “fins que el cor et digui prou”... van ser 39km agònics, mort de set, de gana i de misèria...

He sortit a córrer amb les cames contracturades del dia abans, cansat, baldat, sense dormir...

Efecte túnel, directe cap a la mort. Tram entre Olot i les planes d'Hostoles...

Sobre entrenament? Potser si, un entrenador ho sabria, però jo no sóc d’aquestes coses i prefereixo equivocar-me jo sol. A mi no m’agrada que em diguin el que haig de fer, ves, quina vajanada, però es que és així. Vaig demanar consell als que hi entenen sobre la complementació nutricional; que si glutamina, que si omega 3, que si aminoàcids ramificats... i al final em quedo, com un que conec de la banda d’Aiguafreda,  amb el bocata pernil, una voll i un cafè...

Intento “profesionalitzar-me”, però noi, no em surt, que voleu que us digui.  Sóc conscient que m’enfronto al repte esportiu més gran de la meva vida i seria molt important que utilitzés tots aquests recursos: pautes d’entrenament, dieta, complements...però al final sé que el que cal són dos collons ben posats i una mica d’entrenament, o molt...

Aquesta cursa m’està absorbint el cervell, cada passa que faig, cada kilòmetre em recorda el que tinc pendent a finals de Setembre, i tot i que sé que les possibilitats d’èxit son més aviat poques, m’estic divertint molt, em fa estar alerta i permanentment  connectat amb mi mateix a través del córrer.

De moment segueixo amb el meu pla, que no es cap altre que córrer tan com pugui, de dia i de nit, per pla, per muntanya, cara avall i cara amunt i tot el que se’m posi per davant, perquè córrer ja forma part del meu dia a dia i encara que potser no estigui fent les coses com “hauria” de fer-les, les faig tal qual ragen.

A veure com em va.

Pròxima parada: ultra Catllaràs.