temes

23 d’abr. 2017

SPARTATHLON (2), tornem al carrilet



Després de quatre setmanes de baixa y amb el turmell encara tocat, tenia ganes de provar-me i fer una bona tirada, i com no, a la ruta del carrilet que tan bons resultats em va donar l’any passat. Han sigut 39 km amb 3h 15m, a 5m/km i poc, d’Olot a Anglès, no estamos tan mal...
Haig de donar gràcies a la Fina perquè m’ajuda i sempre és allà, em fa els avituallaments i em dóna tot el seu suport, genial.
Aquestes últimes setmanes he aprofitat per agafar la bici i la veritat es que he disfrutat, amb tirades de 80-90km, bé, sempre dic que jo no sóc ciclista però estoy en ello. També he sortit a córrer una mica, però el mal al turmell era el que manava i algun dia tornava cap a casa fent només quinze minuts.
Però avui la cosa ja ha anat de debò, m’he tornat a sentir corredor i ultrafondista i no es que 39 kilòmetres siguin molts però sumats amb els de tota la setmana sumen més de 120km, que està prou bé.
D’aquí només quatre setmanes aniré a Menorca,al trail camí de cavalls, 185km i m’haig de posar les piles, encara que sigui estudiar el dia abans de l’exàmen però almenys estudiar una mica...
Abans però, Diumenge que ve, aniré alcampionat d’Europa de trail de veterans, a Montcada...ai mare...una vegada més aniré a una cursa que no es el meu terreny, ràpida, explosiva...13km i mig i encara no 500+. Suposo que em vaig inscriure per treure profit de la llicència d’atletisme i una mica per provar, ara que ja sóc master tinc ganes de veure fins on puc arribar, em fotaran una repassada que em deixaran tremolant, ja veuràs...
Dons res, tot això es el camí que m’ha de portar a Sparta altre vegada, corrent, entrenant, amb els alt i baixos, amb tots els entrebancs que segur vindran però en definitiva gaudint del camí.

I la foto...doncs no sé, al punt final on m’esperava la Fina hi havia aquesta màquina aparcada i m’ha semblat significatiu, m’he sentit....com una puta màquina...

Arxiu del blog