Les curses d’ultrafons, ja sigui en ruta o en
pista atrauen poca gent, sempre som els mateixos i ja ens coneixem. Es tracta
de participar perquè si no, en quatre dies, desapareixeran.
Així que avui, últim entrenament i tirada llarga de cara a L’Spartathlon, ara
si que si. Volia fer les 12 hores però finalment em decideixo per córrer només
sis, l’entrenament ja el tinc fet, ara només és qüestió d’afinar.
Surto sense cap pretensió, només de fer una
bona kilometrada intentant acostar-me als 70 km. Vaig tant relaxat que m’oblido
de preparar bé la cursa i no tinc ni menjar ni beure ni vaselina ni res, surto
a pèl, pim pam i a veure que passa.
La primera hora la fem molt bé, de catxondeo
i una mica massa forts, a 4:30. M’adono que tinc molta set i paro a veure, em
beg dos súper gots d’aquarius del mercadona, cutre saltxitxero que em fot una
òstia a la panxa que ja no la recupero fins l’endemà, culloooons quin mal
rotllo...
Fins a les dues hores i mitja vaig
relativament bé, encara que amb mal de panxa. El ritme va baixant
progressivament però sempre per sota de 5m/km. A partir de meitat de cursa
comencen les rebaixes...em sento cansat i comencen a sortir dolors varis i la
panxa rebotadíssima, no passa res David, hi he passat cents de vegades per
aquí, així que aguantar com pugui i deixar passar el temps.
La última hora encara estic per apretar una
miqueta, però res, poca cosa, i al final 67’400 km i tercer classificat.
Bona jornada esportiva amb grans amics del
ultrafons, felicitats a tots, ànims i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada