MITJA DE RIPOLL

Vinga va, mitja marató de Ripoll, una altre mitja feta, aquesta no l’havia fet mai i deunidó el que puja i baixa, dura dura de collons. Sortida des de la plaça del monestir amb un fred de maria santíssima, com sempre molts amics i cares conegudes en una matinal freda però assoleiada. 

Em trobo bé, aquesta setmana només he fet dos entrenaments però molt intensos i avui estic descansat i amb ganes de guerra. Surto a 3:40 sabent que hauré d’afluixar, doncs la carretera té unes pujades considerables però vaja, que no em fa cap por.

Sento el fred com em mossega els braços i les mans i al meu voltant tot és blanc de la glaçada que hi ha. Al km 4 m’atrapa l’Arnau que fa de llebre de 1h 24m i no el puc seguir. A darrere seu hi va la segona noia que sembla que es despenja una mica, com jo, i així anem fent mentre l’Arnau s’allunya.

Un llamp de carretera i tota per nosaltres, corrent a ritme i disfrutant. Passem el primer 10000 amb 40:45, està prou bé tenint en comte les ondulacions del terreny. A vegades la Hasna es queda una mica enrere i jo l’animo perquè em segueixi, anem rodant a 4 o per sota i ara nomes queda la tornada, som-hi.

-Te sangra el pié-, em diu, i de fet ,noto una picor al turmell que em molesta bastant. Es el xip que m’he l’he posat com he pogut amb una goma, perquè les sabatilles que porto no tenen cordons i m’està encetant la pell. Cap problema,  vinga gas que anem per fer 1:24.

Som poquets corredors així que anem tots bastant sols i desperdigats, res a veure amb córrer amb grup, que sembla que entre tots et portin. Cap al km 15 comencen les rebaixes... em tiba un isquio i el bessó de la cama contraria, ostiaaaaa, ja comencem, afluixo una mica i la Hasna em fot un atxassu que em deixa tremolant, perdo ritme, concentració, cagumdeu tan bé que anava!

No passa res David, ara és quant s’ha de córrer, però el motoret i les cames no donen per més, així que putruc putruc cap a Ripoll, amb un bon ritmillu però ja fora del que volia fer.

Arribo altre vegada a Ripoll, amb 1h 26m 24s i relativament bé, amb l’isquio i el bessó demanant clemència i el turmell ensangonat, però molt content de tot plegat, del temps final i de les sensacions.

Bona cursa la mitja de Ripoll, una mica desangelada i no gaire bona per fer marca però 39 edicions no ho pot dir qualsevol organitzador.

Ah! i primer classificat de veterans B!, és el que té fer-se vell...

CLASSIFICACIONS