Diumenge vaig participar en una altre cursa
de muntanya, una més, una de tantes, sense grans coses a destacar, en general.
En un principi volia fer el caniros però la Traca ja té nou anys i comença a
estar tralladeta ,i em sap greu apretarla, i amb en Blau...no és el mateix, així que amb una
mitja ja vaig ven servit. El que si que tinc clar és que no crec que repeteixi,
ni en aquesta ni en cap que si assembli.
No, no en tinc cap queixa, l’organització cap
problema i es nota que el recorregut havia estat dissenyat per agradar. Per
agradar als qui els agrada, és clar, i a
mi cada vegada m’agraden menys tots aquests entrebancs; que si corriols
estrets, que si pedres, que si ara passem per dins el torrent, que si fang, ara
ens mullem els peus, fang...a mi m’agrada córrer collons, i això sembla una
cursa d’obstacles!
Jo sóc corredor, ho he dit mil vegades no sóc ni muntanyenc, ni excursionista ni orientador, ni tan sols atleta. Corredor i punt.
També és veritat que ja no sóc el mateix, he
perdut psicomotricitat, equilibri, i els meus pobres turmells ja no poden amb
aquests tutes, en fi, m’he cardat vell...
Amb tot, vaig disfrutar, em vaig sentir
corredor quan podia córrer i vaig mantenir uns bons ritmes malgrat el desgast
que comporten tots aquests “obstacles”.
Així que res, un bon entrenament més i una
bona matinal pel Moianès, sense més. Només un petit apunt: vaig quedar primer
de la categoria màster, però no sé perquè em van posar a la categoria de
veterans i tot i així vaig quedar 7è i el 25è de la general.
Vinga, seguim, pròximes parades: 10000 de Vilafranca,
mitja de Granollers, marató de Barcelona i 100km de Belvés...de moment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada