Fa exactament un any, després de participar al cros de
Caldes, escrivia:
“Sóc conscient que avui no estava al meu lloc, ni per
modalitat, ni per distància ni per categoria, però al cap i a la fi, del que es
tracte és de córrer, i d’això ja en sé. Un campionat de Catalunya, és un
campionat de Catalunya i a més, amb categoria sènior, si que hi havia bastants
veterans però vaja, que corren molt...
M’he trobat bastant bé i com la setmana passada a la
mitja, rodant a 4 m/k i poc, ja ho dic jo que només tinc una velocitat, 40
minuts i sis segons per fer 10 kilòmetres, no està malament, però jo crec que
el circuit feia una mica menys.
Aquestes curses posen a cadascú al seu lloc i quan
m’han doblat, (eren cinc voltes a un circuit de 2km) m’he sentit que m’havia
d’empassar l’orgull, és el que hi ha nanu...si no corres més...
Que et doblin sempre es una qüestió de dignitat, és
tracte de no defallir, deixar pas amb elegància i continuar al teu ritme, no
s’hi pot fer més.
Amb tot estic satisfet, he fet un bon entrenament i he
sabut estar al meu lloc, corrent amb mi i amb els demés, i tot i que m’he
sentit una mica desplaçat perquè aquest no és el meu terreny, mica en
mica hi vaig trobant el cuquet...”
Doncs res, més o menys el mateix que l’any passat però
sense que em doblin i una mica més ràpid; 38:59 i bones sensacions.
Seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada