MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Son quarts de set del matí, encara es negre nit i vaig a donar menjar a la burra, avui tinc feina a córrer, com cada diumenge vaja, però m’agrada anar d’hora. 

Només sortir per la porta veig unes flamarades i una fumera a pocs metres, ostiaaa que se’m cala foc a casa. Ahir vaig llençar les cendres de l’estufa pensant-me que eren ben apagades i ha agafat una pila de fulles i brancada, de fet, ha estat cremant tota la nit, així que la brasa i el foc es considerable.

Agafo la mànega i començo a fer de bomber, de nit, amb el frontal, tota l’aigua glaçada...haig de canviar d’aixeta, un fum de l’òstia...

Vaja que comencem bé el dia. Sort que ho tenia tot a punt i em puc dedicar a apagar el foc. Hi estic més d’una hora. Acabo suat com un cabró, moll, estressat i amb una pudor de fum que semblo un carboner. Esmorzo amb una esgarrapada i marxo cagant llets cap a Granollers, quan sóc a mig camí m’adono que m’he deixat el rellotge, torno cap a casa, agafo el rellotge i faig un vistasso al foc. Tot controlat.

Abans passo per Malla que he quedat amb la Laia, companya d'entrenaments, arribem a Granollers i aparquem a la quinta forca, m’he deixat el putu rellotge al meu cotxe i anem amb el seu, plou i fa molt fred,  cagumdeu avui sembla que les coses costin més que de costum.

Anem a fer un cafè que se’m posa com una òstia als collons i després de deixar les coses al guardarroba i perdren’s varies vegades anem a escalfar. Abans vull agafar una ampolleta d’aigua que tinc a la bossa que acabo de deixar, demano el meu numero i estan deu minuts per trobar-la...collooooons...

 Quatre rectes i vinga, gas a la burra amb la meva tretzena participació en aquesta mitja. Només vaig a fer-la, res d’apretar ni deixar-m’hi la pell, a més sense rellotge no sé ni ritmes ni temps ni res, és igual, per sensacions i canya a les cames.

Fins al kilòmetre cinc tot va bé, m’ha passat el fred i ha deixat de ploure i malgrat haver-me aixecat amb el peu esquerre, i tot el que m’ha passat, vaig molt còmode. Tinc la llebre d’ 1h 20m al davant i mica en mica em va marxant. Arribo a la Garriga molt fresc, totes les pujades les he aprofitat per apretar una mica més i em sento amb força. No sé el temps que porto però la llebre de 1h 24m està per darrere meu, així que menys de 40 minuts, segur.

Km 10.Passem per dins la Garriga, carrerons, pujadetes, trams adoquinats, em trobo bé, no vull forçar la màquina en excés que cal guardar una mica pel final.

Al km 15 començo a notar una mica el bessó de la cama esquerre i el turmell dret, res important, no baixo el ritme, però tampoc l’apujo. Al km 17 ja tinc ganes d’arribar, la veritat, però tampoc m’estrujo gaire. Em deixo caure a bon ritme, relativament còmode, per la gran recta que he fet tantes vegades, per arribar amb un temps final de 1h 24m 14s. No ho entenc perquè la llebre d'1:24, no m'ha passat, deu haver petat...

Si hagués portat el rellotge potser podia haver intentat baixar d’ 1:24 però vaja, que no em ve d’aquí.

Molt content perquè he arribat molt sencer, amb una mica de mal al peu i al bessó, però res greu. I això de córrer sense mirar ritmes m’ha agradat. Ja fa temps que vaig deixar el pulsòmetre, ara potser deixaré el rellotge...

I la Laia 1:18:35, una veritable corredora, i una tot terreny!

Seguim.