Vinga va, una altre mitja marató per les
cames i una altre experiència per l’ànima. Crec que dec haver corregut aquesta
distància una cinquantena de vegades, i en aquesta, he fet quelcom que no havia
fet en cap altre: caminar...
Feia un parell de dies que no anava massa fi,
em sentia cansat i tenia mal de cap i ahir, crec que tenia unes dècimes de
febre. He passat tota la nit tremolant de fred i pel matí tenia ganes de córrer
però ja veia que la cosa no acabava de rutllar...
He sortit prou bé i a ritme per baixar de
1:23, i fins al kilòmetre 12, tot anava bastant rodat fins que de cop, he
quedat buit, sense energia, amb una cremor als
pulmons i unes rampes a les cames, que he flipat...així que res, caminar
una mica i putruc putruc fins a l’arribada i sense donar-hi més voltes.
I això que la cursa era ideal per fer una
bona marca, molt plana i constant, una mica de vent, això si, però res de
l’altre mon.
Que hi farem, molt males sensacions, el cos
sense energia i les cames garratibades. Potser encara no estava recuperat del
tot dels 30km de diumenge passat i és clar, el gripassu que porto tampoc hi
ajuda, però ara ja està fet.
Ara a descansar i a veure si recupero bé per
d’aquí quinze dies.
Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada