MARATÓ DE BARCELONA

Sempre m’agrada tornar cada any a Barcelona, aquí vaig debutar en marató i any rere any intento ser-hi. No tinc moltes pretensions en quan a resultats, es tracta de gaudir d’una matinal esportiva, plena d’amics i sumar un bon entrenament, res més. Sé que estic en condicions de baixar de tres hores però no m’hi capfico, córrer amb pressió no m’agrada, per tant l’objectiu no es aquest.

Surto per darrere les llebres de tres hores a ritme tranquil, observant i escoltant el cos, que avui em diu que està prou bé, tret d’una molèstia al bessó que encara arrossego dels 30 km de les vies verdes.

La ciutat és una festa, bon ambient, bona temperatura, així que a disfrutar del que més m’agrada, envoltat de gent com jo.

Passo el km 5 amb 21m pelats, al igual que el km 10. El bessó cada vegada em molesta més però de moment aguanta. Em trobo molt bé, i sense voler atrapo les llebres, les passo, i les deixo enrere.

Km 15, tot va de meravella, la màquina treballant a ritme de creuer i bones sensacions, parcials molt estables i gaudint.

Passo la mitja amb 1h 28m, no està malament, si segueixo així encara faré un bon temps, però no em flipo i segueixo igual, mantenint, i aguantant una cremor al bessó que cada vegada va a més.

Al km 25, començo a entreveure com aniran les coses, conec bé aquesta sensació i la davallada física i anímica comença a ser present. Reconec el circuit de cada any, i cada any, més o menys al mateix lloc, tinc les mateixes sensacions.

Al km 30 topo de ple amb el mur, el temut mur, que em colpeja, m’agafa dels collons i em sacseja i em deixa clavat a l’asfalt.

No s’hi pot fer més nanu, això és la marató!

M’atrapen les llebres i els cents de corredors que les envolten, em passen per sobre i amb pocs minuts les perdo de vista. No hi puc fer res. He fet una petada de manual.

Però si alguna virtut tinc com a corredor, és la de seguir corrent quant sembla que ja no pots, és la meva especialitat. Somric per dins meu i em dic a mi mateix que això es qüestió de paciència, hi he passat mil vegades per aquí, així que toca apretar les dents i aguantar com sigui.

El bessó està a punt d’explotar i tinc l’organisme saturat, però aguanto un ritme que em serveix per seguir avançant encara amb dignitat, això és la marató, ni més ni menys, ella sempre et posa al teu lloc i mai és fàcil.

Al km 37 més o menys, em començo a trobar millor i torno a agafar ritmillu i marco aquests cinc últims kilòmetres amb 20 minuts i escaig. Recupero sensacions i torno a ser un corredor, intento apretar però el bessò no em deixa, que hi farem, directe a meta, per la pujada del paralel i entrant a l’arc bastant bé amb un temps de 3h 5m, 10s

Una altre marató a les cames, i sobretot una altre experiència atlètica, una més, encara que calcada a moltes altres.

La marató requereix una preparació específica, s’ha de ser ràpid però també tenir fons i sempre fallo per una de les dues, potser m’han faltat unes quantes tirades llargues i no tanta qualitat, en fi...

Però com deia al principi, aquest no era l’objectiu i per tant estic satisfet, ara toca sumar kilòmetres i més kilòmetres amb una bona base atlètica pels 100km de finals d’Abril.

gasalaburra!