temes

10 d’abr. 2018

CURSA DEL ROC GROS



Aquest tipus de curses no són el meu fort, i més aquest any, que l’han recargolat encara més, amb baixades guarres, amb cordes, passos tècnics i demés. Però també hi havia llocs on es podia córrer i això es el que vaig fer; sortint d’Hostalets a tota hòstia, pujant fort... i baixant xino xano, com el chiquito...
Aquesta cursa la vaig córrer fa sis anys, en la seva primera edició i amb els anys ha anat canviant, però la essència és la mateixa.
Per què al final el que comte és l’experiència global, i aquesta va ser genial, bona matinal amb molts amics i gaudint d’una cursa feta i organitzada amb molta cura i amb la intenció d’agradar, i jo crec que ho van aconseguir.
Venia d’unes setmanes amb molta xitxa, entrenant deu dies sense descansar i encadenant volum i molts kilòmetres. 146km la setmana passada i 105km aquesta, que sumats als 25 d’avui, son 130km, no està gens malament.
Les cames una mica carregades però les sensacions prou bones, i acabant els últims quatre kilòmetres a tota llet, amb ganes de més i molt sencer, amb 2h 55m i 39è classificat, 3er de màster 50, i segons per equips. Fanàtik.
Bon entrenament de cara als 100km d’aquí a quinze dies, moltes gràcies Roc Gros i per molts anys!





.

Arxiu del blog