GUARDIA CIVIL

L’altre dia, mentre estava fent una excursió pel Pirineu Aragonès, vaig rebre una trucada de l’Ajuntament de Muntanyola. La noia, molt amable i cordial, tot s’ha de dir, em va explicar que la guàrdia civil havia estat al poble  (per altres temes) i havien vist la burra, que ara mateix està en unes feixes al costat de l’ajuntament i que buscaven al propietari. El tema, es que havien vist que tenia moltes mosques i una ferida al morro que n’estava plena també, i que avisessin a l’amo que allò no podia ser.

La veritat, aquesta no me l’esperava.

Després de 26 anys cuidant la burra, hiverns i estius, bales amunt bales avall, fer  tancats, veterinaris, abeuradors glaçats, nevades i passar problemes de tota mena i sempre sempre al peu del canó. Mai li ha faltat de res, mai. Em considero un defensor dels animals, els cuido i els estimo, pateixo per ells i intento donar’els-hi una vida digne de ser viscuda, encara que sigui una vida de ruc o una vida de gos.

I ara venen els putus piolins a donar-me lliçons de com cuidar els animals, i una merda!

Es veu que la sensibilitat dels agents del Seprona es extremadament  misericordiosa, ells vetllen pel benestar animal d’una manera intensa i amb una sensibilitat caritativa exquisida.

Tothom que hagi tingut bestiar sabrà que les mosques son molt emprenyadores, una petita ferida es converteix en una de gran i els hi ocasiona molt mal estar. Tanmateix és un problema de difícil solució, hi ha productes de tota mena, ungüents, pomades i remeis casolans i els faig servir tots, però ostia, que només he marxat una setmana!

Això no és una critica a l’ajuntament de Muntanyola, al contrari, de fet, me la deixen tenir en uns terrenys de la seva propietat i en aquest sentit els hi estic agraït. També es veritat que hi ha propietaris d’animals molt desgraciats, que fa falta algú que ho vetlli, perquè amb la responsabilitat individual potser no n’hi ha prou, però francament, aquesta amonestació per part de qui ho ha fet, crec que no me la mereixo.